Diuen d'ell que és una persona freda, calculadora i que mai va de cara, sinó per darrere. Utilitza als múltiples peons que tenen a les seves ordres per la gràcia d'haver-los col·locat a l'Ajuntament a ells, o als seus familiars directes i indirectes, i per les adjudicacions d'habitatges socials -totes per concurs- a gran quantitat de militants socialistes, als seus famílies i amics. Que li preguntin també a Ricard Campà si no té un familiar que li hagi tocat un pis. Però és tot per sorteig i molt transparent. És que en la gran família tenen tota la sort del món en aquests concursos. És la gran família d'estómacs agraïts i voluntats comprades. Un altre dia parlarem de la llista de la gran família socialista i com estan empleats.
No m'he pogut resistir quan el personatge del que parlo, segur que hauran imaginat que parlo de Carlos Ruiz, alcalde de Viladecans, ha sortit per 8TV entrevistat per Josep Cuni, amic del seu "amic", amb una entrevista a la carta i posant cara de no saber res, de no comentar res, anem, de no haver trencat un plat en la seva vida. Si em descuido, fins se m'escapen unes llagrimetes de veure com estava patint l'home amb tot el que estava succeint. Ell diu en privat que això quedarà en res ... però ell, per si de cas, intenta que no ho impliquin, quan tothom sap que ell és el cacic de Viladecans. Tot el territori és seu i actua amb total impunitat perquè té una oposició que no s'assabenta, o sí?
Joaquin Guerrero era conserge de Carlos Ruiz quan aquest exercia ja de regidor i, com el dominava molt bé, el va col·locar de primer secretari de l'agrupació de Viladecans i el va elevar a regidor. Era el seu home de confiança fins que va arribar Pere Gutiérrez, que ara li és més útil i l'ha posat a controlar Urbanisme, el que més li agrada a Ruiz. Aquest afany de construir i construir és com una obsessió. El que vol l'alcalde sol aconseguir-ho ja que ningú li planta cara i no es fa res a l'ajuntament sense que ell doni el seu consentiment. Com té altres ocupacions, quan s'absenta de la Torre, compta amb la inestimable ajuda de la seva mestressa de claus, Susana Closas, que actua amb mà de ferro i vigila com ningú la "finca". Per acontentar-, el seu cap el va deixar col·locar al seu marit, el García, tirant a una altra persona que ocupava aquest càrrec amb anterioritat i amb un magnífic sou perquè estigués contenta. Tot queda a casa ...
Quan li va dir a Cuni, en diverses ocasions, que INIPRO té més propietaris que Ricard Campà menteix com un bellaco. Fins al març d'aquest any, en el Registre Mercantil, figuren com a propietaris Ricard Campà i Daniel Fernández Serres. Si en menys de dos mesos s'ha fet alguna maniobra en la foscor, no ho sé, però aquests dos figuren són els únics propietaris.
Diu que li preocupen els 300 treballadors del conglomerat d'empreses de INIPRO, empresa que serveix per col·locar a familiars, amics i càrrecs. Sense anar més lluny, Verónica Arasil, a la qual ha nomenat tercera tinent d'alcalde de Serveis a la Ciutadania i dona forta del consistori ve de l'empresa INIPRO. Al final, alcalde, algú realitzarà un estudi de INIPRO i la seva gran capacitat per fer de tot: educació, agents cívics, cursos, etc. Són veritablement uns genis. Caldria donar-los un premi...
Però, amb tant personal que té a l'ajuntament, no és possible que siguin els funcionaris els que facin aquests treballs que fan aquestes empreses? Sàpigues alcalde que hi ha molta gent que ja comença a explicar històries, però com té la consciència tranquil·la, deixarem que treballin a fons la Guàrdia Civil i la justícia.
Hi ha tants temes dels que parlar... Però no menteixi més perquè gent que no li ha reverències està cansada de veure com campa al seu aire... No m'oblido del model urbanístic, però ja en parlarem.
Escriu el teu comentari