Ada Iceta es casa amb Miquel Colau

Al final ho van fer. Vaja, que els "adaistes" i "els socialistes" s'han donat el sí a l'Ajuntament de Barcelona enmig del desconcert dels votants de tots dos que no ja no saben a quin sant van a beneir a les pròximes autonòmiques. Una cosa que no obstant això podíem albirar després dels inquietants batzegades que les hosts de Miquel Iceta ens havien ofert a la Corporació Metropolitana on el desprestigiat Pinyol segueix fent de les seves amb aparent impunitat, mentre els alcaldes sociates del Baix Llobregat de Cornellà i Sant Joan d'Espí s'han amagat sota la taula deixant fer de les seves als adaistes, en temes tan escandalosos com el de les olors o la gestió de l'aigua. 

Ara, toca convèncer Esquerra, que es mira a l'Alcaldessa de Barcelona amb absoluta perplexitat, perquè a on l'esperava no ha acudit, i no obstant això a ells sí els demana que se sumin a un pacte antinatural amb l'única finalitat de consolidar-se en l'alcaldia durant tota una legislatura, per després creuar la plaça i ocupar les butaques Junqueras i Puigdemont al mateix temps. Un ambiciós projecte que no sona desgavellat, sobretot, si compta amb el cap ben moblat d'un Iceta que sí que sap el que busca i fins on vol arribar. Si els d'Esquerra "piquen" amb el del pacte, hauran signat la seva acta de defunció política i tornaran als temps de Carod que era quan el Tripartit repartia càrrecs i perdia vots en favor de Convergència.

Però dominar Barcelona i la seva àrea metropolitana no és un tema menor i això ho saben els que durant 23 anys van gaudir de beneficis personals amb la corrupta Sociovergència. Es tracta de tipus com el tal Pinyol, que, de sobte, apareixen de nou en l'escena pública catalana amb "l'etiqueta d'experts en el que sigui o erudits del no-res", per tal de seguir xuclant de les mamelles del poder per que a polítics d'escàs sediment com l'alcaldessa Colau li vénen com anell al dit per ocupar aquells llocs amb gran sou del nivell 28 per als quals la susdita té una banqueta molt escassa i més poc qualificat. Al final canvien els polítics i fins als partits, però a Catalunya "els xpapressupostos" són sempre els mateixos. Paciència! que diria el meu amic el bolxevic.