La trista temporada del RCDE

La temporada 2015-16 ha estat, des del punt esportiu, una de les més tristes que ha viscut l'Espanyol. S'ha fet el ridícul en uns quants partits, el joc ha estat deficient, ens hem deixat trossos de la nostra imatge en uns quants camps, la grada no ha connectat amb l'equip, l'entrenador que havia d'aportar solucions (Galca) ha demostrat que no té nivell suficient per ser el tècnic d'una lliga de primer ordre com l'espanyola, no tenim direcció esportiva, no es va reforçar correctament l'equip en el mercat d'hivern ...

Són tants els despropòsits que el millor que podem dir és que només podem millorar. Que encara sort que un Sevilla de vacances va perdre l'antepenúltim partit al RCDE Stadium, perquè si l'equip hagués hagut de jugar-se la permanència contra l'Eibar, a saber, el que hauria passat. Ara només confiar que els mateixos (perquè aquí segueix Ramón Robert i Daniel Sánchez Llibre fent i desfent) que han aconseguit que la temporada sigui un fracàs s'espavilin i corregeixin la seva actitud. Posaré espelmes a Santa Rita, patrona dels impossibles, perquè els il·lumini.

O millor encara, perquè Daniel Sánchez Llibre es dediqui a fer diners en els seus pròspers negocis, que li vagi molt bé en les seves empreses, però que es vagi d'una vegada per totes l'Espanyol i deixem de 'gaudir' de les seves ocurrències, perquè el seu temps de glòria, que el va portar a guanyar dues Copes, fa molt temps que va passar. Però em temo que Santa Rita és culer, i que va a deixar que Dani segueixi sent 'assessor presidencial', així que estem apanyats. Així que només em quedar invocar Confuci, al Drac ja Mao Tse Tung perquè el senyor Chen obri els ulls i faci neteja al club.

I per alegrar el dia i que s'oblidin d'aquesta temporada plena de mal rotllo i mediocritat no es perdin el magnífic llibre de Quique Iglesias i Iván Molero, 'Glòria als Herois' (Now books), el retrat dels autèntics protagonistes de la història del club, els que ens han fet jugar, els futbolistes de gran qualitat (què els hem tingut!) que donen nom a 98 portes del nostre estadi. Un llibre fàcil de llegir, entretingut i que qualsevol amant de la història del nostre club hauria de llegir. Sobretot perquè ens fa somiar i confiar que el futur sigui molt millor i en què tornem a construir un equip amb més qualitat.