La meva maleïda mala sort

És trist que m'hagi tocat viure en la meva època de maduresa intel·lectual la millor etapa del Futbol Club Barcelona. Per què no he pogut gaudir en tota la seva immensitat aquestes meravelloses ratxes dels culers en què guanyaven una Lliga cada catorze anys i que quan aconseguien una Recopa semblava que havia arribat la fi del món?

Els periquitos sempre hem hagut de patir la prepotència dels barcelonistes, com a nous rics que són, però quan feien el ridícul cada dos per tres, i fins a la Reial Societat i l'Athletic de Bilbao aconseguien guanyar les Lligues de dos en dos mentre ells es quedaven a dues veles, la situació era molt més suportable. En aquest cas, qualsevol temps passat va ser millor.

Des que un xaval que sembla arribat d'un altre planeta es va enfundar la samarreta blaugrana i va demostrar que es pot ser el millor en alguna cosa, sense mostrar cap altra habilitat, els pericos vivim en neguit constant. Estem submergits en la mediocritat més absoluta des de fa gairebé una dècada, i sobre nostre poderós veí no fa més que omplir el seu vitrina de títols.

Hauríem d'intentar oblidar-nos del Barça, però quan veus les onades de victimisme que desprenen, és impossible deixar de pensar en el club blaugrana. Quan perden, és perquè els han robat injustament el triomf. Quan guanyen ho han fet tot i els poders ocults que s'han conjurat contra ells. I quan el seu rival de torn és atracat i espoliat per l'àrbitre i gosa protestar és assenyalat com un 'ploraner' que no reconeix la justícia de la seva derrota.

Ha de molar molt viure així, tenint sempre la raó. Però si a sobre tens a un tal Messi ben envoltat de bons jugadors, el neguit que causa entre els que no els suportem és absoluta. Després de la final de la Copa del Rei estic a punt de tirar la tovallola i canviar la meva afició a veure partits de futbol pels de curling. Almenys mentre el Barça no tingui secció d'aquest esport. I sempre em queda el consol de rellegir 'El trident blanc i blau', el llibre en el qual Tomás Guasch, Nacho Julià i Josep Maria Piera m'expliquen les seves aventures en clau perica.