Cremar llibres a TV3
Dedicat a Empar Moliner i als que els agrada cremar llibres. Aquesta magnífica cançó és de l'enyorat Javier Krahe.
És un assumpte molt delicat
el de la pena capital,
perquè a més del condemnat,
juga el gust de cadascú.
Empalament, lapidamiento,
immersió, crucifixió,
escorxament, esquarterament,
totes són dignes d'admiració.
Però deixeu-me, ai, que jo prefereixi
la foguera, la foguera, la foguera.
La foguera té què sé jo
que només el té la foguera.
Sé que han provat la seva eficàcia
els cartutxos del gran grup;
la guinda del tret de gràcia
és exclusiva de la paredassa.
La guillotina, per descomptat,
posseeix el chic del que francès,
el cap que cau en el cistell,
ulls i llengua de través.
Però deixeu-me, ai, que jo prefereixi
la foguera, la foguera, la foguera.
La foguera té què sé jo
que només el té la foguera.
No tinc elogis suficients
per a la càmera de gas,
que per grans contingents
ha demostrat ser l'as.
Ni negaré que el balanceig
de la forca una troballa és,
ni el que s'estira el reu
quan ho llasten pels peus.
Però deixeu-me, ai, que jo prefereixi
la foguera, la foguera, la foguera.
La foguera té què sé jo
que només el té la foguera.
Sacsejar amb corrent altern
reconec que no està malament:
la cadira elèctrica és moderna,
americana, funcional.
I sé que anava de meravella
nostre castís garrot vil
parell ajustar-li la gorgera
al bescoll més incivil.
Però deixeu-me, ai, que jo prefereixi
la foguera, la foguera, la foguera.
La foguera té què sé jo
que només el té la foguera.
Escriu el teu comentari