Els creuers, Barcelona i jo

Caminava jo pensant aquests dies que, si el turisme és un fenomen que ha trasbalsat l'ordre planetari és absurd tractar-lo de la manera en què es ve fent per aquí, quan vaig trobar una informació a "La Directa": resulta que el 3 de maig havien desembarcat 22.000 creueristes a Palma. Em vaig endur un ensurt però en la mateixa notícia es deia que el dissabte anterior havien estat gairebé 40.000 els que havien sortit del port per escampar -no trobo el verb cal- per tota la ciutat.

Fa por, Palma, tan bonica, assolada per l'arribada d'un nombre increïble d'éssers humans a manera, com es diu ara, de vacances col·lectives, en un sarau sense fi. A la crònica es comptava que la ciutat s'ha omplert de pintades "tourist go home" i fins a "tourist you are the terrorist". Ja es veu que l'assumpte crema, la gent està farta amb raó, la vida quotidiana se li complica, hi ha embussos, saturació del transport públic, desaparició del comerç de barri, la famosa pujada dels lloguers.

¿Tindran la culpa d'aquest desastre les amfitriones i els amfitrions de Palma? Segurament no, tot i que no tinc idea de quantes seran enllà sí que se sap que a Barcelona hi haurà al voltant de tres mil cases en què es practica el home-sharing -una pura estimació, és clar-. És a dir, hi ha a Barcelona tres mil tres-o, posem, quatre mil cases en les que es lloguen esporàdicament habitacions o la casa sencera quan els seus habitants no hi són. En aquest cas esporàdicament vol dir que alguns ho fan dues o tres vegades a l'any, tres o quatre mesos a l'any i altres gairebé sempre. Ull, cal retenir la dada: al llarg de l'any hi ha una oferta fluctuant de tres o quatre mil cases en què es practiqui l'home-sharing alguns dies, uns més, altres menys, ni idea de les xifres concretes. Tres o quatre mil casa repartides per tots els barris de Barcelona, la meva és una d'elles.

Una cosa porta a l'altra de manera que em vaig preguntar quants creueristes sortiran al dia des del port de Barcelona per escampar per la ciutat. En concret quants pot haver el dia que escric això, el divendres 13 de maig. És fàcil de saber, segons la web del Port de Barcelona es troben en els seus dàrsenes sis creuers:

● Seven Seas Navigator, 490 passatgers, 340 tripulants

● Mein schiff 3, 2506 passatgers

● AIDAblu 2176 passatgers, 697 tripulants

● Aidacara, 1186 passatgers

● msc poesia, 3323 passatgers, 1039 Tripulants

● costa Favolosa, 1504 cabines

La informació sobre passatgers, tripulants i cabines prové de les navilieres i permet fer un càlcul aproximat sobre quantes persones s'hauran escampat per un circuit també aproximat: Rambla amunt fins obrir-se davant del Zurich com els braços d'un riu: al sud per Pelayo, a l' oest per la Rambla de Catalunya i el Passeig de Gràcia, al nord-est cap a la Sagrada Família, arremolinant al carrer Carolines o impedint caminar còmodament per la travessera de Dalt cap al Parc Güell ... ens dóna un nombre aproximat d'onze mil passatgers, més mil set-cents tripulants, dotze mil set-centes persones, això sense comptar els tripulants de les altres embarcacions, ni als entre 2.000 o tres mil més que puguin allotjar en aquests 1504 cabines del Costa Favolosa. Lamento una volta tan abstrusa, no he sabut trobar les dades precises i m'he cansat. Per al que vull assenyalar ja val i si algú té interès en majors precisions sempre podrà fer la seva pròpia recerca. Llavors, en un dia com aquest divendres hi haurà hagut, comptant pel cap baix, catorze mil o quinze mil persones a Barcelona procedents de creuers.

Des de l'u de maig han atracat cinquanta-un creuers al port i s'esperen seixanta-vuit fins a final de mes, cent dinou vaixells en total. Si fem el compte de la vella veurem que, en un sol mes, en aquest, hauran desembarcat al voltant del mig milió de persones - no m'ho podia creure, he fet el compte tres vegades -, però sí, a aquesta xifra s'arribarà el juny 1, i així mes a mes, successiva i també antecedentment els números són d'aquest calibre. Suposo que a l'hivern baixaran les xifres, no vaig a buscar-lo, ja estic marejada. El que s'ha dit, si a algú li interessa sempre pot fer la cerca.

Els creuers són només una de les expressions del fenomen global que representa el turisme: hi ha creuers de volta al món, pel Mediterrani, pel Carib, pels fiords noruecs, per les capitals del nord d'Europa, per la costa de les repúbliques bàltiques, per ... aquests mastodonts contaminen aigües i aire per on naveguin, consumeixen quantitats incomptables de combustible. Milions de persones al planeta aprecien el producte i conseqüentment es mouen xifres astronòmiques que es repartiran molt desigualment, però es reparteixen, ia les ciutats d'arribada s'aprecia. Es dóna per suposat que els beneficis de l'activitat econòmica que propicia estan per sobre de l'ús i gaudi de la ciutat pels seus ciutadans i ciutadanes, i no es toquen els creuers.

Arriben també turistes volant, i per tren, per carretera, uns a passar el dia, altres pernocten alguna nit. Es sumen a la riuada, obren camins nous, arriben al Tramvia Blau, fotografien la Vila Olímpica, s'acosten a Montjuïc. Van caminant, en taxi, en bici, en cotxe, amb metro i amb autobús - em deia la meva amiga Teresa quant li molesta trobar al matí el metro ple de gent amb maletes quan ella va a treballar, si tant volen que hi hagi turistes que posin més metres! - sembla elemental i fàcil de solucionar, però és una altra de les coses que al consistori no semblen entendre.

De totes aquestes persones que passaran alguna nit a Barcelona unes quantes ho faran en alguna de les tres o quatre mil cases que practiquen el home-sharing, una activitat legítima i avalada per una llarga tradició - aquesta va ser la primera forma d'allotjament que van trobar els viatgers en l'Edat Antiga, en qualsevol lloc del planeta i des de llavors així s'ha fet durant segles i més segles ... -. Es troben també exemples en la ficció, per posar-ne un fantàstic Viatge per Alemanya amb Clara, de Fernando Aramburu, allà el narrador i Clara lloguen per uns dies a una senyora vídua casa a Bremen, la dona es va a la de la seva germana durant aquest període, els explica que és una manera comuna en aquell veïnat - blocs grisos en un paisatge desolador d'estètica arquitectònica comunista- d'ajudar-se a arribar a final de mes. Hi ha exemples a centenars en la realitat i en el seu mirall, la ficció.

D'aquestes tres o quatre mil cases de Barcelona que allotjaran turistes una és la meva. Al 31 de desembre va arribar Chu a passar el cap d'any, un jove xinès de Xangai que estava fent un màster a Copenhaguen, va venir amb la seva nòvia, també de Xangai que estava treballant en USA, des de llavors hem tingut hostes vint nits. Demà arribaran Greg i Ellen, anglesos, que van a anar al concert de Springsteen, amb ells haurem ocupat trenta nits. Haurem allotjat a un total de deu parelles - canadencs, francesos, eslovens, uns gaditans simpatiquíssims ... - en cinc mesos i mig, espero que seran més a final d'any, però cal tenir present que les xifres són d'aquest tenor. Com jo hi ha molts a Palma ia Barcelona que, a més i no és poc, compartint casa no embruten ni contaminen ni consumeixen energia, més enllà - inevitablemente- dels paràmetres insensats que guien la conducta de la majoria dels habitants del planeta a la qual tinguin accés a això. S'entén que ni les xifres ni les conseqüències de compartir casa resisteixen la comparació amb un sol dia de creueristes?

Perdre el temps en penalitzar els amfitrions i amfitriones és errar l'angle si es volgués modular el fenomen global, però no sembla ser el cas, no s'aborda als grans beneficiaris del fenomen, al contrari: se subvenciona a les companyies aèries, es permet la construcció d'hotels, no es posa límit al nombre ni a la mida dels creuers. Aquí ia tot arreu. Per què?

No sé per què. Es produeix amb aquesta operació, això sí, un efecte de pantalla de fum o de prendre el rave per les fulles, en no distingir coses tan elementals que es poden comptar tant en xifres com en les seves repercussions. No hi ha parangó, és una comparació insostenible la que regeix el discurs de les nostres administracions sobre el turisme, no haurien d'entrar per damunt en un fenomen tan complex, però s'entra com sabem amfitrions i amfitriones que tenim moltes ocasions de desfer equívocs sobre la nostra activitat, la cosa consoladora és que la majoria de la gent entén bé la diferència.

Seria d'agrair que ens deixin exercir la nostra activitat amb alegria i pau d'esperit. No saben la cara de sorpresa que han posat alguns dels nostres hostes a conèixer que el seu agraïment pel bon tracte trobat el rebia una delinqüent, una amenaça per a la societat. -¡¿En Barcelona no es pot ...?! - Algun americà s'ha preocupat una mica, sí, encara que els més, un cop sortits del xoc i no sense algunes manifestacions d'incredulitat, solen acaben per riure.