Eleccions del 26-J: Per favor, no votin vostès

La veritat és que, en circumstàncies normals, en una democràcia parlamentària, mai donaria jo aquest consell a ningú. Però estem en una situació especial, semblant a l'esgotament de la primera Restauració Borbònica, i, paradoxalment, el votar en blanc, abstenir-se o votar partits petits, és el més que podem fer nosaltres, el poble, enfront de la Casta. Així doncs, deixem dir-los el per què d'aquest heterodox article.

El que està passant ara recorda el final de l'anterior Restauració. Vint anys abans de marxar Alfons XIII, la sort del règim ja estava tirada. Aquella Restauració, que per als estàndards hispans havia estat bona al principi --com després la de 1975--, no donava més de si (Ortega i Gasset, pàg. Ex.). Aquell bipartidisme, copiat per Cánovas d'Anglaterra, es basava en el caciquisme i el torn pacífic, fos natural o artificial; nostre bipartidisme es basa en un sistema electoral "contra natura", el de d'Hondt amb llista tancada. Fa dos o tres anys, els indignats deien que els diputats "no ens representen". I tenien raó, però per una altra cosa: perquè un representant sempre representa a qui li nomena; en aquest cas, a qui el col·loca en la llista. Els nostres vots són com una condició, però representar de veritat, representen als seus caps de partit, i en la pràctica ho veu així tothom, fins i tot molts votants.

El que diem es refereix al sistema electoral en sentit estricte. Considerat ara en sentit ampli, no està millor: la regulació de les campanyes, el finançament dels partits o les subvencions produeixen unes eleccions comparables a una competició esportiva en la qual mai hi ha joc net ni igualtat d'oportunitats.

Tercer argument: la Casta. Com en temps d'Alfons XIII, els grans partits avui formen una casta, i Podem tenia raó en això (potser només en això?) Si nosaltres ara votéssim massivament, la Casta diria que la recolzem. Els nous partits -Ciutadans, i, sobretot, podem-, van semblar en el seu moment una molt necessària alternativa a la Casta. Cap era la meva opció, però una alternativa necessària, sí semblaven ser. Ara veiem que no ho són. Ciutadans és prescindible i hi ha bàsicament per la corrupció que plaga al PP. Pel que fa a Podem, allà on governa, es dedica a fanals buits i insensats que ben vistos no augmenten en res la democràcia ni la llibertat política: ataca el Cristianisme, reforça els pobres usuaris de l'ORA, vesteix sense corbata, i ... no representa cap amenaça als bancs. Tampoc promet un arranjament durador del gran problema espanyol, el territorial. Al final, Podem confirma allò que, dins d'un sistema, "el més semblant a un polític és ... un altre polític".

Quart: un indici important: les Corts sortides del 20-D, que, per estar fragmentades, es corresponien mica millor amb la societat, van poder fer alguna cosa més del que van fer, pàg. ex., contra la Llei Mordassa, el llegat de Wert, el sistema electoral ... No ho van intentar. El parlament espanyol, en comptes d'actor principal d'un sistema parlamentari, semblava un ramat esperant que li imposin un pastor. Les Corts que surtin del 26-J, si produïssin una majoria clara i amb molt suport electoral, podrien fer encara menys.

I finalment: acabem de veure en aquests mesos que sense govern no es viu gens malament. Si haguéssim tingut un govern sòlid, sap Déu què noves retallades estaríem ara suportant. En el nostre món multinivell, el que sobra són governs (local, provincial, autonòmic, estatal, europeu, FMI ...). Si l'abstenció, o el vot a partits petits, o el vot en blanc fossin alts, el nou govern es sentiria menys recolzat per imposar noves austeritats o nous atemptats de la poca llibertat política que ens queda.

Segueixen vostès pensant a anar massivament a votar, i en particular votar algun de la Banda dels Quatre?