Dante Fachin i la seva "crematística comèdia"

He seguit des de fa algun temps la trajectòria "professional" d'un personatge que es deia a si mateix periodista per exercir la professió i que va arribar a ser conegut gràcies a una revista anomenada 'Cafè amb llet', on publicava les anomalies de l'entramat sanitari català ajudat per la seva parella, Marta Sibina, infermera de professió i coneixedora del tema sanitari. Aquest personatge es diu Albano Dante Fachín i en el seu currículum no figura la professió que exercia abans d'inventar 'Cafè amb Llet'.

La seva popularitat el va portar als moviments reivindicatius del 15M, on la seva parella ha jugat un paper molt important en conèixer al també activista Xavier Domènech, padrí de tots dos, el que li va valer a ella per anar a les llistes al Congrés dels diputats, mentre ell es "colava" amb la monja Forcades a Procés Constituent. Com allà no va trobar la possibilitat d'escalar, es va introduir en Podem i davant el despelote que existia en el partit de "cues" va aprofitar l'ocasió i es va presentar a les primaras per encapçalar les llistes al Parlament de Catalunya. Les va guanyar a primàries amb una participació baixíssima que no va arribar a 2.500 inscrits; d'aquests, va obtenir el 64% dels vots. Tot un èxit. El que tant havia criticat "la casta política" practica el mateix: la seva parella, al Congrés dels diputats, i ell al Parlament de Catalunya. És legal? Tot el que es vulgui. Però ¿és ètic? Aquesta és una altra història, sobretot en els "activistes" purs.

Però les ambicions de Fachin no tenen límit. Diuen d'ell que el coneixen que utilitza a les persones com clínex i quan no els serveixen, les tira i es va a per unes altres. No sol mullar-se per ningú. Amb els seus companys d'ICV al Parlament les seves relacions són molt dolentes. I, si no, que l'hi preguntin a Coscubiela, amb el qual té enfrontaments constants.

Ara, amb candidatura pròpia, Dante Fachin, passant-se el que predica per l'entrecuix, tria a una bona part dels que van a les seves llistes i l'altra part ho han votat telemàticament unes 300 persones. Cada vegada té més vots. Així, Albano es presenta per dirigir el futur del Podem a Catalunya, encara que més d'un es pregunta: ¿Quina és la seva línia ideològica? Ni ell mateix ho sap o potser sigui la que major benefici li reporti.

En els últims temps, el Fachin i alguns dels seus sequaços s'han dedicat a amenaçar a determinada gent perquè no filtrin coses als mitjans de comunicació i posa a parir a periodistes i mitjans de comunicació. Arriba a dir que els mitjans estan comprats per la banca, però no té cap escrúpol a escriure a 'El Periódico de Catalunya', que per ventura no és de la banca? La veritat és que té un nom de cantant, Albano, i un cognom, Dante, que, aplicat a ell podria dir-se 'La crematística comèdia' -en al·lusió a la 'Divina Comèdia' del florentí Dant. A més, el seu segon cognom, Fachin, li va al dit. I és que per ser demòcrata, no n'hi ha prou amb dir-ho, sinó que cal practicar-lo.

Se m'oblidava: en aquesta cursa cap al control del partit, a Fachin l'acompanya el també diputat Joan Giner, que ha assegurat apostar per "redefinir la relació amb Podem des de la plurinacionalitat amb l'objectiu de construir un Podem amb autonomia política". Però s'assabenten de què va el tema? Ja tindran temps d'esbrinar, per desgràcia dels que han posat les seves il·lusions esperances i treball en ell.

I acabe amb una frase de Mafalda "A tot arreu del món ha funcionat sempre molt bé la llei de les compensacions, al qual puja la veu, li baixen la canya". Doncs això.