Què ha passat a Turquia?

A Tayyip Erdoğan acabaran les grans potències occidentals convertint-lo en el nou Saddam Hussein del Bòsfor. El que espero és que, d'aquí a uns mesos, no pretenguin treure-se'l del mig com van fer els Bush el 2003 amb el dictador sunnita, deixant darrere de si la tragèdia que avui segueixen patint iraquians, sirians, palestins, jordans i fins als kurds enemics aferrissats de l'actual sultà d'Istanbul.

Perquè, la veritat, sense ser un gran entès en temes geoestratègics, i tan sols amb unes hores de reflexió per davant, el que ha passat a Turquia és molt rar, i especialment cridaner per l'aparició gairebé instantània d'una llarguíssima llista de detinguts a el món judicial que ha provocat la immediata reacció a Espanya dels seus col·legues que criden l'atenció sobre un fet tan poc usual en democràcies avançades.

Al president turc li ha envoltat la corrupció per tot arreu. A la premsa lliure l'ha silenciat i allunyat de la seva vida institucional, com si els periodistes fossin uns empestats. I per si fos poc, a la Unió Europea la té agafada pel que mes li dol que, com tots sabem, és l'entrada massiva de refugiats a les seves fronteres.

Diguin el que diguin els seus partidaris, aquest dirigent no és blat net, i els seus detractors no es cansen de repetir que la "malaptesa" dels que van treure els tancs al carrer s'assembla molt al que Tejero i els seus mariachis van escenificar un 23 feb de 1981 que va acabar amb "tots a la presó" i un munt de guàrdies civils saltant per les finestres del Congrés.

A dia d'avui no se sap qui era l'Elefant Blanc ni tampoc qui completaven la llista de la trama civil de la qual tant s'ha escrit. A Espanya no hi va haver morts, però a Turquia si.

Com estem a 18 de Juliol i han passat 80 anys d'una guerra civil atroç en què els nostres avantpassats es van matar amb acarnissament i despropòsit, el que cal desitjar a hores d'ara és que al sàtrapa turc no se li doni per reinstaurar la pena de mort i que aquest gran país es recuperi de l'ensurt i torni aviat a la normalitat democràtica.

Perquè, si no és així, ja veuran vostès. Com algun saberut se li torna a ocórrer recodarnos alguna de les profecies de Nostradamus i, de passada, parlar-nos de la tercera guerra mundial.