Una altra vegada el tren, una altra vegada Galícia

Per si fos poc a aquesta Galícia que crema pels quatre costats, especialment a Orense, li ha caigut a sobre, com una llosa, retornant al malson de la corba de Angrois, un nou accident ferroviari, inexplicable pel lloc i absurd per la hora en què s'ha produït.

No podia començar amb pitjors presagis la campanya electoral a la qual el CIS ha tenyit de color blau Feijóo sense que aquesta hagués donat el primer pas. Per als gallecs que vivim en la diàspora és com si el temps s'hagués aturat i fins i tot involucionat, ja que la terra de Breogán segueix sense marcar-se un ritme propi que l'allunyi dels avatars aliens i la situï en l'avantguarda de la societat global en la qual li ha tocat, en aquest cas, sobreviure.

Que els ferrocarrils a Galícia circulen a una velocitat diferent als dels valencians, per exemple, ho sap tothom, però a més ho sabien els nostres besavis als que ja els passava el mateix. Aquí res no canvia i segueix morint la gent d'una manera estúpida sense que els que mantenen aquest estat de coses responguin de les seves traïcions, i siguin els maquinistes els que paguin les conseqüències.

En els propers dies tindrem els detalls del que "ha tornat a succeir". Tinguin la certesa que "els caps" que solen fer res en algun despatx de Madrid perquè se saben protegits per alguns polítics d'aquí, només apareixeran per posar "cara de circumstàncies" i atribuir a l'error humà o l'error tècnic la mort dels passatgers que han trobat a O Porriño seu destí final. Després, comissió investigadora dilatòria, petites indemnitzacions i punt final.

Si, almenys, els votants gallecs fessin justícia, ja que un es quedaria tranquil. Però molt em temo, que ens hem quedat ancorats en aquella part de l'himne que parla "do prácido luar ....".