El sudoku basc

Les eleccions d'aquest diumenge al parlament que integren els tres territoris històrics en la comunitat autònoma basca tindran lloc amb una absència consolidada de violència terrorista, després d'una campanya que, a diferència de Catalunya, ha comportat uns debats preferentment de caire econòmic i social, per sobre dels projectes sobiranistes o antisobiranistes.

Un element bàsic que cal conèixer, abans de valorar enquestes o resultats, és el caràcter confederal intern que la mateixa cambra, a impuls de la majoria del Partit Nacionalista (PNB), va establir des del 1979, en coherència amb la seva tradició. Així, són les diputacions, i no el Govern, qui recapta els impostos en virtut del Concert Econòmic amb el Govern. I a l'hora de configurar el legislatiu propi cadascuna de les tres circumscripcions escull el mateix nombre de membres (25) independentment de la població respectiva. Això implica que el vot d'un alabés valgui, més o menys, pel de dos guipuscoans i el de cinc biscaïns.

Les enquestes coincideixen en augurar una nova victòria relativa del PNB, a tots tres territoris, però sense arribar a la majoria absoluta, que gairebé mai ha aconseguit. Encara menys, des que en la segona legislatura de Garaikoexea, es va ampliar la representació territorial, que era fins aleshores de 20 diputats, a 25, per afavorir la presència de minories.

De fet, només el 2009, amb la illegalització de l'anomenada “esquerra abertzale”, el pacte entre els socialistes de PSE-PSOE y el Partit Popular va descavalcar la formació nacionalista històrica de la presidència de l'executiu, en favor de Patxi López, únic “lehendakari” d'una formació diferent.

Al llarg d'aquests gairebé 40 anys, els “penebistes” Garaikoetxea, Ardanza, Ibarretxe i darrerament Urkullu, han encapçalat successivament els executius, primer amb gabinets monocolors i després en coalició, majoritàriament amb participació del PSE.

Aquesta vegada, però, el mapa polític basc, com els de la resta de l'Estat, s'ha complicat encara més amb l’aparició -i el pronòstic de resultats força significatius- del conglomerat a l'entorn de Podemos, que ja va ser el més votat en les generals del juny passat.

La darrera de les enquestes conegudes preveu que al nou parlament de Vitòria-Gasteix hi hagi repetició o millora de la representació del PNB, entre els 27 actuals i els 29. Filant prim, els autors dels sondejos calculen que anirà d'un centenar de vots a Àlaba, on l'escó el disputaria amb el candidat de Ciudadanos que, en cas d'èxit, seria únic de la formació, com en el quadrienni anterior hi havia un de la UPyD de Rosa Díez, d'on procedeix el seu candidat actual, Nicolás de Miguel. L'altre “penjaria” d'unes 1.600 paperetes a Biscaia, i l'electe alternatiu seria socialista en aquest cas.

La gran davallada es preveu general en la resta dels partits “tradicionals”, que deixarien un lloc rellevant a Elkarrekin-Podemos (EP). Especialment per al PSE, actualment en el govern i amb un cartell encapçalat per la fins ara consellera d'Interior, Idoia Mendia, que passaria de 16 diputats a 8-9. Així, la fórmula bipartida sota la presidència d'Urkullu, enlloc de 43 sobre 75 legisladors, i es quedaria a 36-37; un, o dos, per sota de la majoria absoluta i la garantia d'estabilitat.

Al PP se li atribueix una caiguda menor, però significativa, de 10 a 6-7 escons. El resultat més incert és el de la lluita per encapçalar l'oposició o entrar en una nova coalició, entre EH Bildu i la nova esquerra autodeterminista, però no independentista, d'EP. El sondeig de la ràdio-televisió autonòmica EITB els atribueix un empat a 15 escons, mentre la que ens serveix com a referència manté un avantatge dels “abertzales” amb 17 representants, per entre 13 i 14 dels “podemites”.

Descartat definitivament el líder àulic que és Arnaldo Otegi, perquè el Constitucional va apreciar un problema de forma -no haver recorregut dintre de termini contra la inhabilitació, qui sap per un desig de repte a les institucions espanyoles- les caps de cartell són dos periodistes de llarga trajectòria en ETB: Per Guipúscoa, Maddalen Iriarte, després de més de trenta anys a la cadena; per Biscaia, Jasona Agirre.

La campanya, dominada com hem dit per unes propostes de l'estil del vell “peix al cove” català, acaba amb un seguit de peculiaritats personalitzades: De Miguel inclou al seu programa l'eliminació del Concert econòmic, que defensen aferrissadament tota la resta, amb el PP entre l'avantguarda. Sobta que el no-candidat Otegi acapari l’atenció gairebé unànime dels mitjans de tots colors, sense cap resistència ni vet, que semblaria coherent sobretot en alguns. I la cap de cartell d'EP és una víctima, però de “l'altre” terrorisme, tot i que el ministre en funcions Alfonso Alonso no la va reconèixer com a tal, en una de les grans relliscades electorals de l'any.

Parlem de Pili Zabala, germana de “Joxi”, qui juntament amb José Antonio Lasa va ser segrestat en territori francès, retingut, torturat, desaparegut durant anys i finalment soterrat amb calç viva a prop d’Alacant. Pili va haver de donar explicacions pel luxe del seu habitatge a Zarautz, el origen declarat del qual és la indemnització per un accident de trànsit.

Aquest és el panorama pronosticat per al “nou” temps polític basc. És clar que la coincidència de les enquestes en res no assegura que l'encertin, com la pràctica ha demostrat tantes vegades.