Toca abstenir-se, sí o sí

Escoltava aquest periodista l'altre dia a la SER a Pepiño Blanco, que així és com anomenem molts galegos a l'exsecretari d'Organització del PSOE en temps de Zapatero, que deia, amb especial calma, que l'esquerra ha de tenir un sentit ètic de millor nivell que la dreta, i que, en conseqüència, això l'obligava a reconèixer als seus companys del PSOE, humil i públicament, que les últimes eleccions les ha guanyat el partit popular, perquè així ho havien decidit democràticament una majoria molt important d'espanyols. I, en conseqüència, els socialistes havien abstenir-se, aclarint que l'abstenció no és un SÍ i, amb els seus 80 parlamentaris aconseguir que la legislatura servís per "torçar la mà" al govern, fent-li aprovar coses inimaginables en el programa popular. El també ex ministre de Foment posava com a exemple recent la garrotada a la Comissió corresponent al Ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, al qual l'oposició ha reprovat parlamentàriament.

Aquest resum que els faig d'una molt llarga entrevista en la qual Blanc "va imposar el seu ritme", molt malgrat la col·lega Pepa Bueno, que només volia saber de la seva entrevistat el que anava a fer el Comitè Federal del diumenge, explica, a les clares, el to en el qual va a desenvolupar-se el concili sociata. A aquest, els periodistes ho hem considerat com a "prioritari" informativament parlant, en el qual els NO es batran, previsiblement en retirada, davant la coresponsabilitat d'una decisió majoritària en favor de l'abstenció.

I el PSC? Malament, gràcies, com diria Miquel Iceta ja que si s'abstenen és dolent per als que volen guanyar el seu Congrés al novembre. I, si voten no és no encara és pitjor, ja que la fractura podria ser històrica i mouria a Ferraz a fer el mateix que va fer el PP a Navarra, amb el matís afegit de la virulència que arriben "les dissensions socialistes" que són, com hem vist fa algunes setmanes, de conseqüències imprevisibles. Una cosa, que el socialisme català, diguin el que diguin els partidaris de la senyora Parlon, no pot permetre en els temps que corren, llevat que els ideòlegs de l'alcaldessa de Santa Coloma pensin, que l'endemà de la ruptura amb els seus germans del PSOE, es van a integrar en el partit de la Colau o travessar el riu Llobregat i passar-se a la Casa Comuna de l'independentisme, coneguda parlamentàriament com Junts pel Sí.

O sigui, que de la reunió a la Casa del Poble de Ferraz, l'únic que s'espera aquest diumenge és una declaració de consens en favor d'una fórmula inconcreta que, d'acord amb una abstenció total o parcial, el líder del partit que va guanyar les últimes eleccions pugui ser investit de nou President del Govern del regne d'Espanya. I a partir d'aquí, Déu l'agafi confessat amb la legislatura que l'espera.

Nosaltres, com sempre, els seguirem informant.