Abstenció estratègica?

Després de finalitzar el Comitè Federal del PSOE els portaveus del bloc perdedor, ja siguin Miquel Iceta pel PSC o Cesar Luena pels sanchistas, han demanat "intel·ligència" a la Gestora, que ve a ser en la pràctica, que respectin el No dels diputats afins i no els obliguin a abstenir-se en contra de la seva voluntat el "dia dels fets". O sigui, que a Rajoy se li investeixi a la segona i però només amb les abstencions sociates imprescindibles que necessita aparells sortir airós del tràngol.

És un mal menor, però una papereta de molt fotuda per al President de la Gestora de Ferraz l'asturià Javier Fernández, que no està molt per la labor, com tampoc ho està la super-presidenta andalusa Susana Díaz que s partidària de "cosir les ferides internes "a força de dosis molt severes de disciplina estatutària.

Sembla lògic pensar ara mateix que si s'arribés a un Congrés Extraordinari enmig d'un fort enfrontament, el PSOE començaria a escorar-irremissiblement cap a l'abisme de la insignificança política, del qual no podria sortir en dècades. Per això, convé no desaprofitar l'única part positiva del que ha passat aquest penúltim diumenge d'octubre a aquest Comitè Federal: Ha estat breu i democràtic. Un valor afegit que no s'ha de desaprofitar, per així poder enfilar sensatament un Congrés de refundació en què els del No a Rajoy han de guanyar per aconseguir tornar al socialisme a les seves bases com pregonen, i els del Si a l'abstenció, també han d'aportar serenament les seves reflexions sobre, com en la política, es requereix una bona dosi de pragmatisme per enfilar els problemes, especialment quan estem parlant de l'estabilitat de l'Estat, governi qui governi.

Tant de bo que aquest gripau que s'han empassat els socialistes il·lustre a les altres forces polítiques en el full de ruta que han de seguir en els propers mesos, i que no caiguin en la solució fàcil de fer llenya de l'arbre caigut i laminar al PSOE, perquè, per aquest camí, no va enlloc bona per al país en el seu conjunt, ja que els socialistes per història i ideologia són absolutament imprescindibles per a l'estabilitat de la societat espanyola, sobretot per la molt castigada classe mitjana, especialment per als treballadors a l'atur.