Rajoy president i les seves senyories tornen al treball

Després de tants mesos d' 'estira i arronsa', desqualificacions, acusacions mútues, de a veure qui la diu més grossa o de demostrar qui té el pedigrí ideològic més net -com si d'un detergent es tractés-, per fi ses senyories comencen a escalfar els seus seients, que han d'estar més freds que la moixama per la seva falta d'ús.

Hem perdut el més comú dels sentits que és el sentit comú i no diguem res del sentit del deure en nom del bé comú i no dels interessos dels partits. D'aquesta part gairebé ningú parla perquè tot aquest temps han demonitzat al PP -no és una germaneta de la caritat i d'aquí no hi havia qui els tragués. Qui pacta en aquestes condicions? Exceptuant a Ciutadans, que sempre ha estat per la tasca de donar suport a la investidura de Rajoy, la resta de formacions mostraven les seves objeccions perquè tots eren blancs i purs però s'han oblidat d'explicar que en comunitats autònomes, ajuntaments i diputacions, ells, blancs i purs, -exceptuant als bolivarians de Podem que són els nouvinguts- no han tingut el més mínim inconvenient de governar amb el suport del PP, perquè l'ocasió així la pintava: Patxi López, lehendakari amb els vots del PP; Odón Elorza, tres quarts del mateix; la Diputació de Barcelona, governada per CDC durant un temps, ho va fer gràcies al suport del PP. I així podríem seguir donant noms, però no és el cas. Si sempre ha estat així, per què ara no?, quan el país porta paralitzat tant de temps i unes terceres eleccions no millorarien el panorama polític espanyol. Amén de les despeses econòmiques que això suposa per a les malmeses arques.

Abstenir-se per deixar que governi un partit que ha guanyat les eleccions, agradi o no, forma part de la mateixa democràcia. No es pot acceptar els resultats quan a uns els afavoreix i quan no, posar-se totes les excuses per dir el contrari. Deia Henri-Frédéric Amiel, filòsof i escriptor del segle XIX que "no nego els drets dels democràcia; però no em faig il·lusions respecte a l'ús que es farà d'aquests drets mentre escassegi la saviesa i abundo l'orgull" i, afegeixo jo, en la classe política.

El que queda clar és que el proper dissabte Mariano Rajoy serà elegit, en segona volta, president del Govern, amb els vots del seu partit i Ciutadans i l'abstenció dels diputats del PSOE. Però, tots?, aquesta és la gran dubte que encara es té. Si els diputats díscols se salten el mandat del Comitè Federal i els estatuts del seu partit, la guerra no haurà fet més que començar per a la família socialista.

Dilluns que ve, en ple pont, per als que ho facin, Rajoy ha de donar i als noms de les persones que formaran el nou executiu i governaran en una situació de minories, sense passar-se de la línia  marcada i amb la possibilitat que la oposició pugui aprofitar l'ocasió per modificar totes aquelles lleis que han servit per retrocedir anys en aspectes importants que de tots són coneguts. Del que passarà en el futur immediat, les obres seran el termòmetre de per on aniran les coses. Mentrestant, els parlamentaris de tots els partits tenen una gran responsabilitat en tot el que passi. És hora de treballar dur.