Crisi de govern andorrà per la BPA

El cas de la Banca Privada d'Andorra és inacabable. La «penúltima» conseqüència ha esta la dimissió, ajornada sobre el que era privisible, del ministre d'Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, un dels «homes forts» del gabinet que presideix Antoni Martí.

Alcobé feia setmanes que havia posat el càrrec a disposició del Cap de govern, però aquest no va accptar la renúncia en principi i fins i tot va arribar a declarar que, si això era el que es volia, cessaria també, o avançaria eleccions generals.

El ja exministre, finalment va optar per la «dimissió irrevocable». Era molt difícil mantenir la cartera, un cop es va descobrir i publicar que el polític havia estat treballant i cobrant de la BPA durant almenys un any del seu mandat. I encara més, era soci minmoritari de l'entitat financera i es va vendre les accions per 150.000 euros pocs dies que es conegués la nota i la sanció del Fincen, l'òrgan del tresor dels Estats Units, que va desencadenar el procés d'intervenció del banc.

Ben diferent és cas d'un altre ministre, el de Justícia i Interior, Xavier Espot, acusat també per un diari virtual espanyol de beneficis irregulars procedents de la BP, i que ja va anunciar la presentació d'una querella per difamació.

Abans, la primera caiguda política en relació amb l'afer havia estat Meritxell Mateu, consellera general (diputada) del grup Demòcrates d'Andorra (DA), que dóna suport a l'executiu amb majoria absoluta, per haver fet d'assesora de l'entitat dels Cierco, sense declarar suposadament les quantitats que haurien estat degudes a la Caixa de la seguretat social (CASS), quan encara no s'aplicava al país l'mpost sobre la renda. En aquest cas, la dimissió va ser més ràpida, el que no l'ha lliurada de l'obertura d'una investigació per part dels tribunals.

Amb aquest rerafons, el grup parlamentari del principal partit de l'oposició, els conservadors Liberals d'Andorra, havia anunciat la presentació d'una moció de censura al Govern, però quatre dels consellers amb més pes a la formació s'hi van negar a exercir una figura constitucional destinada al fracàs per la majoria absoluta de DA, tret de trencament interior de la disciplina de vot.

En qualsevol cas, amb moció o sense, la continuïtat de l'actual gabinet Martí resta amenaçada. El seu cap ja ha manifestat que no es tornarà a presentar. Si la legislatura arriba a la seva fi, no ho podria fer en complir el termini màxim de dos mandats successius. I si s'avancen els comicis, no sembla tenir l'ànim per tornar-ho a intentar.

Hem dit que el cas BPA sembla inacabable. A les conseqüències polítiques esmentades cal afegir els múltiples conflictes sense resoldre. Christopher Lieber, el representant del fons que va adquirir Vallbanc, l'entitat que es va quedar amb els comptes «nets» de la banca intervinguda, reconeixia que, tot i haver recollit clients nous, i estar funcionant amb relativa normalitat, encara no pot operar en els mercats de valors, ni en dólars, pendents de Crèdit Suïsse, que a la vegada ha de rebre el permís dels germans Cierco per poder donar l'autorització.

I en l'àmbit judicial, els litigis s'acumulen. La jutgessa Canòlic Mingorance ja va tancar la instrucció, amb l'exdirector general i conseller delegat, Joan Pau Miquel, com a màxim inculpat, i que continua a la presó des de fa uns vint mesos. La fiscaia havia informat no fa gire que encara disposaria d'uns 28 milions d'euros sense bloquejar.

Els Pujol no només mantenen, sinó que han ampliat la demada per revelació de secret bancari, a Higini Cierco perquè, segons la seva defensa, va acompanyar Miquel a Madrid va ser present a l'entrevista amb el comissari de la policia espanyola al qual van lliurar les dades dels comptes de la família de l'expresident de la Generalitat.

També hi ha d'altres, de clients que es consideren perjudicats, entre d'altres, la principal de les quals dels germans accionistes majoritaris que demanen més de tres-cents milions d'euros com a compensació dels danys.