Au revoir Sarkozy

El centredreta francès acaba d'acomiadar sense nostàlgia a Nicolás Sarkozy, sorprenent als propis mitjans de comunicació del país amb la victòria de François Fillon en unes primàries en què han participat ni més ni menys que quatre milions d'electors, que l'han votat majoritàriament sense parpellejar.

És sabut, per les nombroses enquestes que es van publicant contínuament, que el socialisme de François Hollande i Manuel Valls està perdent força electoral d'una forma molt alarmant, de tal manera que s'espera que en les pròximes presidencials acudeixin sols a la segona volta el centredreta de l'ara acabat d'elegir François Fillon i la líder del Front Nacional Marine Le Pen.

Davant d'aquest panorama - Trump en America i Le Pen a Europa - la Comissió Europea s'ha posat les mans al cap, i els francesos han decidit buscar-se un altre candidat guanyador que allunyi els ultres del poder a l'Elisi.

Amb Fillon no estem davant d'un descobriment sobrenatural de la política gala, sinó davant d'un polític de la dreta liberal que vol que la jubilació s'allargui fins als 65 anys, que l'IVA pugi en dos punts, que l'Estat tingui en un lloc segur uns 110 mil milions d'euros durant cinc anys per si vénen mal dades i sobretot, i aquesta és la seva oferta estrella, que la mida de l'administració pública es redueixi en uns cinc-cents mil llocs de treball.

Amb semblant plantejament ha guanyat als seus adversaris i ha posat damunt la taula un programa que, a les esquerres franceses, li resultarà molt difícil de pair, sobretot si s'arriba a aquesta molt possible segona volta, on els votants socialistes i comunistes han d'empassar-se un parell de litres d'oli de ricí per poder atorgar-seu "vot útil" perquè no guanyi la "nacionalista" Le Pen.

Com les pròximes eleccions presidencials estan previstes per al 23 d'abril a primera volta i el 7 de maig de 2017 a segona, aviat sabrem si el socialisme gal es recupera miraculosament, o si François Fillon és el cavall blanc que salvi França de la ultradreta més bel·ligerant que hi ha a la vella Europa. S'admeten apostes.

Mentrestant, donem per definitiva un comiat molt a la francesa: Au revoir Sarkozy.