Santi Vidal es va explicar molt bé

De veritat que em sap greu, perquè sé que al vicepresident Junqueras li senta molt malament que li portin la contrària des que ocupa aquest càrrec, especialment si el "tocamelindres de torn" és un periodista -com és el meu cas- però és que la seva frase sobre que el jutge Vidal "es va explicar molt malament" no puc, com a home de ràdio, compartir-la de cap de les maneres, per molta simpatia que em mereixés Oriol Junqueras quan era alcalde de Sant Vicenç dels Horts i destil·lava aquest populisme del bo que va arribar també a enamorar al meu vell amic, el gran Justo Molinero.

Un encanteri que, amb el tragí del procés, ha canviat lògicament -em temo- per no tornar, ja que el meu admirat líder ha passat de convèncer a pontificar, dos verbs gairebé antagònics, que en política, actualment, tenen cabuda en qualsevol dels partits del nostre actual arc parlamentari, sense distinció d'edat, ni sexe.

Però no divaguem, perquè aquí el protagonista del nostre article d'avui és un jutge que fa tan sols uns dies rebia ofertes de tot arreu i que, amb la intervenció que li va publicar El País, ha passat a ser per als mateixos que ho aclamaven fins fa poc un boques o si ho prefereixen a l'antiga, un xarlatà de fira.

L'únic que realment ha tingut pietat amb ell ha estat, precisament, el seu Cap polític, que en públic ha dit el que ja els assenyalava línies a dalt de "que s'havia explicat malament", frase per a la història, que no ha impedit a l'Honorable i, a través de la companya Rovira, exigir-li una dimissió irrevocable pel contingut del seu discurs.

Però clar, quan un no s'explica bé, una part de la gent no t'entén i una altra, per exemple, interpreta a l'inrevés les teves paraules, amb la qual cosa, sempre queda el dubte que el que tu has dit és el que els teus auditoris creuen que han escoltat.

I aquest no és el cas, ja que tots els partits, tant independentistes com unionistes? han expressat a través dels diferents mitjans de comunicació un missatge molt semblant que ens ha portat fins al monumental escàndol que s'ha muntat tant a Catalunya com a Madrid, que són dues comunitats políticament molt dispars.

I això vol dir, des del punt de vista polític i mediàtic, que el jutge Vidal es va explicar molt bé, perquè li va entendre tot el món mundial d'idèntica manera.

A la ràdio sabem des de sempre que una cosa és sentir l'emissora i una altra escoltar el programa. En el primer cas, el comunicador aconsegueix que la gent pugui seguir el medi sense deixar de treballar, per exemple. En el segon, el que parla aconsegueix una cosa molt més important: que prestis atenció preferent al que abans només senties.

Pocs radiofonistes aconsegueixen aquesta proesa; jo he treballat al costat d'uns pocs i crec saber del que escric. És el que es coneix en el nostre ofici com "traspassar el dial".

Si vostès han contemplat les imatges de la Conferència de Santi Vidal --i encara que l'audiència "estava captiva", és a dir tancada en una sala-- hauran comprovat fàcilment que el que argumentava el jutge-senador era seguit amb simpatia per la seva auditori, que reia les seves frases i fins aplaudia aquelles que després motivarien el lio que s'ha muntat.

Creuen vostés que si l'orador Vidal s'estigués explicant malament la gent reaccionaria d'aquesta manera? Em mullo jo mateix per contestar: Sincerament no.

Així que, al meu entendre, Santiago Vidal va dir la veritat del que pensava i ho va fer amb una claredat meridiana, la mateixa que ara li nega injustament el seu mentor Oriol Junqueras.

Dit això, i com a corol·lari final, pregunto, sense que ningú se'm molesti per això, i també per si no puc fer-ho al setembre: Què informe fiscal ha escrit "qui sigui" sobre la meva humil persona?