Al PSC ja no li agraden les Maries andaluses

Quins temps aquells! en què, cada vegada que apareixia Alfonso Guerra pel carrer Nicaragua, els dirigents del PSC perdien les bones formes per "sortir a la foto" i, de passada, riure-li totes les gràcies al dirigent sevillà. Eren dies de vi i roses en què no importava que el duo del clan de la truita guanyés eleccions per un tub per al PSOE però, sobretot, arrossegués el vot de les Maries andaluses que estaven enamorades del seu Felip, i que a Catalunya eren legió.

Era el PSC de les "dues ànimes", com sempre han venut els seus dirigents, sense reconèixer que en aquest partit uns es dedicaven al "sector negocis" i uns altres a les baralles per dominar l'aparell, sobretot a les zones de forta immigració situades com tots sabem en l'anomenat Cinturó Roig de Barcelona.

Han passat els anys i d'aquell PSC fort i amb poder no queda gairebé res. A Alfonso Guerra se li va agafar mania quan va triturar l'últim Estatut al seu pas per la Comissió que presidia al Congrés, presumint jocosament de la seva gesta, Felip s'ho mira ara amb desdeny perquè el consideren un destorb per als interessos d'alguns que volen seguir d'alcaldes fins a la jubilació, que ja els queda poc. La veritat és que el Sanedrí que envolta Iceta ha decidit posar-li la proa a la candidata Susana, i res del que digui aquesta socialista andalusa els convenç ni els il·lusiona. Pedro ha de guanyar amb els nostres vots!, i excepte molt conegudes excepcions, és la consigna secreta que es transmeten els icetistes els uns a les altres.

No és no, Donya Susaa, semblen dir-li els molts que estan treballant perquè Pedro Sánchez torni a Ferraz amb l'ajuda del PSC de Catalunya. El seu aspecte de mestressa de casa i el seu accent anadaluz no els agrada el més mínim, potser perquè l'intel·lecte d'elit d'esquerres vinguda a menys els diu que la presidenta de tots els andalusos els va a passar per l'adreçador, com ja va fer amb la formació de la gestora. Li tenen por i sobretot saben que les Maries andaluses de Catalunya, que ja no els voten des de fa temps, potser, aquesta dona les pot de nou convèncer que a ella sí poden votar-la en unes eleccions generals, perquè ella si és de les seves.

Per la resta, com visc a Vilacarlitos --abans Viladecans-- cada vegada que llegeixo que Carlitos Ruiz, l'alcalde, va ser el "dinamitzador" de la candidatura de Sánchez --perquè el seu amic Iceta no pot aparèixer com a tal i li ha demanat que doni la cara per ell--, m'asombro, ja que qui està sent investigat per un jutge i la Guàrdia Civil és el cap pensant del "no és no" català, 'manda huevos trilleros!'. I si li esclata a l'alcalde, per exemple, l'escàndol Inipro en plenes primàries? I em fixo en aquest assumpte, que és de domini públic, per no parlar d'altres tèrboles maniobres que s'estan fermentant actualment.

Com ja hauran comprès vostès aquest periodista creu fermament que els dirigents del PSC li han mentit com bellacos als seus companys del PSOE sobre "la seva esbombada neutralitat" en aquest procés de primàries. I el que és pitjor: abans que Susana Díaz es presenti oficialment com a candidata, ja estan treballant en contra seu. No poden evitar-ho.

Històricament sempre han votat el candidat perdedor, i després, com ha passat amb la crisi de la Gestora, refan el camí fet i tracten d'arreglar el disbarat que ells mateixos creen. Així que, estimats votants socialistes, no es deixin entabanar per les aparences: Si vostès volen saber qui serà el pròxim secretari general del PSOE --que serà una secretària general-- fixin-se en els vots de Catalunya: El candidat que guanyi al Principat, no serà el que elegeixin la resta dels socialistes espanyols.

Ho sento per Joan Ferran, al qual tinc especial estima, però aquesta vegada li ha pogut el seu "fanatisme nicaragüenc". Jo, com estic casat amb una periodista andalusa, no tinc cap dubte: guanya una dona. Guanyarà una andalusa. Guanyarà Susana Díaz, encara que sigui amb un sol vot de diferència. I Pedro Sánchez es durà amb si a Miquel Iceta a fer footing que, com a mi, li fa bona falta, perquè, quan es presenti com a candidat a l'Alcaldia de Barcelona, desbordi salut pels quatre punts cardinals. És clar que abans cal saber si la "inestable" Núria Parlon segueix ferma en el seu propòsit de ser la líder socialista per a la Generalitat, que aquesta és una altra.