Una altra vegada Gibraltar

La meva generació ha viscut penjada a l'estampeta de Gibraltar espanyol, un afegitó com la del 'Procés' que cansa, i molt, a molts catalans. Aquests dies el fantasma Gibraltareny ha tornat, i no ho dic per les estupideses del Premier Picardo, que per guanyar-se el sou sacseja la badana a l'únic estat europeu amb el que li convindria portar-se bé, ja que és el veí del pis de dalt i, com tots sabem, és el que fica soroll i no ens deixa dormir.

El Parlament Europeu ja ho ha dit molt clar: Gibraltar i Irlanda gaudeixen del dret veto per als països que pateixen anormalitats històriques al seu territori. Totes dues es reserven el dret de dir no a aquesta part del Brexit, que ha proposat la Gran Bretanya com a solució pròpia a les seves relacions amb la resta d'Europa.

Suposo que aquesta decisió li ha tallat el somriure al senyor Puigdemont i al Senyor Romeva, que pretenien una aliança similar a la que va provocar el Tractat d'Utrech, per així donar curs a les seves il·lusions sobiranistes. I pensar que tot aquest lio neix per la successió en el Tron d'Espanya en temps de Lluís XIV, el totpoderós rei francès!

Una altra vegada, Gibraltar! Deixeu-vos alguns d'històries passades i acabem d'una vegada per totes amb aquest malson del Brexit. Salvem entre tots el que millor benefici a ambdues parts i, com diria Don Jesús el capellà que em va batejar, a partir del pacte que s'ha de negociar, cada un a casa seva i Déu a casa de tots. I amén.