Abertis: 'Verde, que yo te quiero verde'

El de Abertis va ser la notica de dimarts, compartint escenari mediàtic amb la testifical de Rajoy. Reconec que vaig tenir especials dubtes en triar el tema que aquesta secció, que vola sempre sobre les notícies més importants perquè el lector sàpiga sempre el que pensa l'editor del diari que està llegint sobre l'assumpte més important del dia, de la setmana o del mes --que de tot hi ha a l'arxiu-- i sàpiga amb qui s'està jugant la seva lectura, que per a nosaltres és un bé molt preuat.

Al final em vaig decidir per això de la citació del president del Govern, perquè això de la compra via OPA d'Abertis, llançada des d'Itàlia, no la veia gens clar i confiava que amb el pas de les hores desaparegués la boira del desconcert per fer-me una idea millor que poder compartir amb l'audiència d'aquest el seu diari de referència.

Com era d'esperar, la lògica trucada del redactor d'economia a Abertis per confirmar la notícia, no va produir cap titular nou que posar a sobre de la taula de redacció. Per tant, alguna cosa hi havia a l'ambient d'aquest embolic financer que no acabava de quadrar.

Els confesso que jo no veig per enlloc que Isidre Fainé necessiti vendre Abertis per fer caixa, perquè el perfil de l'empresa i de gestors de la mateixa és senzillament il·lusionant a nivell empresarial per la seva immillorable expansió internacional per qui ha sabut triar a les persones i saltar-se la fase més dura del projecte Abertis amb notable èxit, com demostra la cotització borsària o el 'holding' d'empreses estratègiques que gestiona.

És a dir, que Abertis és un dolç tan apetitós i allò d'Acesa ja es va superar, com per deixar-se engolir ara al primer que anuncia la seva compra i ho fa a través d'una greu "indiscreció" que ha deixat als seus autors al peu dels cavalls mediàtics.

Hi ha un conegut poema de Federico García Lorca que vosté, estimat lector, recorda i que comença amb allò de "Verde que yo te quiero verde" i que té dins alguna estrofa, diguem, bastant premonitòria per la molt respectable oferta italiana:

Compadre quiero cambiar

mi caballo por tu casa

mi montura por tu espejo

mi cuchillo por tu manta.

...si yo fuera mocito

este trato lo cerraba.

verde, que yo te quiero verde.......

Però clar, això no és més que un poema i la prosa ens diu una altra cosa, no és més que un senzilla pregunta: Es farà el tracte finalment i en quines condicions ho acceptarà Criteria o la família Godía?

De moment, els únics que ho han fet bé són els d'aquí, ja que la prudència i la discreció és el full de ruta que han triat. Als altres, és a dir, als que compren, amb tots els meus respectes, caldrà regalar algun llibre del poeta "granaíno" perquè es vagin posant en situació... si és que el que volen és que es creï un gegant econòmic.

O sigui, que en el d'Abertis: 'Verde, que yo te quiero verde'.