La pobresa femenina: un elefant a l'habitació

En anglès, 'elephant in the room' («elefant a l'habitació») és una expressió metafòrica que fa referència a una veritat evident que és ignorada o passa inadvertida. També s'aplica a un problema o risc obvi que ningú vol discutir.

Avui dia, hi ha un elefant que hem d'ignorar si no volem ser titllades de feministes radicals: el de les servituds amb què les dones d'aquest segle hem de seguir carregant i la posició desavantatjada des de la qual partim en el mateix moment de néixer. Els números no enganyen: 7 de cada 10 persones que passen gana al món són dones, la bretxa salarial entre homes i dones a Espanya és del 26% i la taxa de pobresa femenina a Catalunya ha pujat 3 punts en un sol any. I això no només ens afecta a nosaltres: és un factor determinant de la pobresa infantil.

En ple segle XXI continuem tenint problemes per conciliar la nostra vida laboral i familiar: només el 4% dels pares demanen reducció de jornada per paternitat i el 95% de les persones que no tenen feina per tenir cura de dependents són dones. Passem per aquest moment d'angoixa d'haver de plantejar-nos el triar entre la nostra carrera professional o la maternitat. I si per un casual se'ns ocorre optar per la nostra carrera, ens veiem sotmeses a una pressió constant que ens genera un sentiment de culpa per no complir amb el nostre paper reproductiu.

Així que a la falta de coresponsabilitat de les tasques de la llar, la difícil conciliació, la bretxa salarial, les altes taxes d'atur femení, i la precarietat laboral, cal sumar-li la pressió social exercida a causa de l'alarmant baixa taxa de natalitat que ha invertit la nostra piràmide poblacional.

No es tracta de victimitzar les dones, sinó d'abordar les causes materials que aboquen a una taxa desproporcionada d'elles a l'exclusió social. Cal encarar els fets objectius pels quals la feminització és un factor de pobresa i anar a les causes estructurals per assegurar que les dones puguin lliurement desenvolupar el seu projecte de vida en igualtat de condicions. Una societat avançada és aquella en la qual ningú queda exclòs i es garanteix la igualtat d'oportunitats.

Per això les polítiques que faciliten les condicions per a la igualtat efectiva entre homes i dones són polítiques que, a més, reduirien notablement les taxes de risc de pobresa, millorarien les condicions de la infància i facilitaria que les dones puguem desenvolupar millor el nostre talent. Des de Ciutadans hem aconseguit avançar alguna cosa en aquest sentit: des de l'1 de gener el permís de paternitat s'ha ampliat fins a 4 setmanes intransferibles. Però és molt el que queda per fer. Per això cal prestar atenció a aquest elefant que tenim a l'habitació. No només per nosaltres, sinó pel conjunt de la societat.