Una odissea en la línia 10

El viatge d'Ulisses per arribar a Ítaca, comparat amb les obres de la Línia 10 de metro, és un breu creuer de plaer per les illes gregues. Quan es van iniciar les obres el 2003, estava previst que s'acabarien en 4 anys i que costarien uns 2.000 milions d'euros. La Generalitat ha gastat uns 6.000 milions i, després de 15 anys d'odissea amb la L10, tot apunta que se superaran amb escreix els 20 anys que va haver d'esperar Penélope al fet que tornés Ulisses a casa. Amb gran esforç pressupostari, el Govern de la Generalitat ens ha promès solemnement que va a treure d'algun costat dels 37 milions necessaris perquè el 2019 es puguin obrir a l'Hospitalet les estacions de Provençana i IldefonsCerdà que estan a mitges des de 2010.

Però per a la finalització de les obres del tronc central, que és el que transcorre paral·lel a la Ronda de Dalt i és el que li dóna sentit a la línia, no tenim calendari ni finançament. Més val que Penélope no esperi que arribi el primer tren que recorri sencera la L10 asseguda en un banc de l'andana amb la seva bossa de pell marró, les seves sabates de taló i el seu vestit de diumenge, com cantava Serrat, perquè l'espera serà més llarga que en l'Odissea.

En l'odissea de la L10 no hi ha ciclops, nimfes ni sirenes, però els contratemps que s'han viscut semblen igual de fantasiosos. El meu episodi de despropòsits favorit és aquell en el qual, en una de les múltiples inauguracions parcials que els successius Governs de la Generalitat ens han brindat, es va voler fer l'acte solemne en el moment en què apuntés la tuneladora, amb la mala fortuna que hi va haver un error de càlcul i la màquina va sortir per on no devia, carregant-un mur que van tornar a aixecar per poder fer-se la foto, tornant-lo a enderrocar després per seguir amb el túnel.

Ningú es sorprendrà que discrepi de Lluís Llach, perquè no és veritat que quan surts per fer el viatge cap a Ítaca hagis de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixements. Llach no devia entendre l'Odissea: va ser un càstig diví que el va allunyar 10 anys més de la seva llar, que el va fer patir a ell i sobretot a la seva família.

Però el fracàs de la L10 no ha estat un càstig diví ni de bon tros culpa de Madrid, com ens pretenen fer creure JxSí, recorrent a la seva excusa habitual. El retard i sobrecost de la L10 és fruit de la incompetència dels successius Governs de la Generalitat i el que cal fer és aprendre d'aquests innombrables errors perquè no tornin a passar. Que JxSí no vulgui aprendre dels errors ens ho esperàvem: el seu relat es fonamenta en el fet que tots els nostres mals són culpa de Madrid i es solucionaran amb la independència perquè volen fer-nos creure que des de la Generalitat es gestiona bé.

El que no ens imaginàvem és que el PSC tampoc voldria fer llum al fracàs de la L10 i això no fa més que alimentar el fantasma de la sociovergència: Què és el que volen amagar? En votar en contra de la transparència li donen un missatge molt dolent als ciutadans. Els diuen que segueixen instal·lats en l'immobilisme, que no volen reconèixer errors ni retre comptes a la ciutadania. És a dir, que volen seguir tractant els ciutadans com si ens chupáramos el dit.