Van guanyar el Reial Madrid i Pedro Sánchez

En aquesta jornada diumengera que ja forma part de la història del nostre país, el Reial Madrid s'ha dut merescudament la Lliga, fonamentalment, pels errors garrafals del seu etern rival, circumstància que ha aprofitat Mariano Rajoy per felicitar els blancs gairebé a l'instant de produir-se el fet, o sigui que, pel que sembla, el líder del PP, el futbol avui l'interessava més, en aquesta ocasió, que la política del PSOE.

Això de Pedro Sánchez ha estat l'altra gran notícia del 21 de maig. Va guanyar perquè va tenir més vots que els seus dos altres rivals, els qui junts es van quedar gairebé amb el 50% dels vots de la militància, mentre que l'altra meitat ha dit clarament que Sánchez ha de ser el nou secretari general. A partir d'aquí, comença una nova singladura en la qual, pel discurs que tots hem escoltat, Susana Díaz vol representar el paper de la lleial oposició dins del seu propi partit, i Patxi, el comodí imprescindible perquè el nou secretari general pugui donar la sensació que ha intentat recompondre el partit.

Si a hores d'ara poguéssim comparar aquesta situació amb una altra similar, caldria anar-se'n a la veïna França durant el mandat d'Hollande, on els socialistes gals es van multiplicar en diverses faccions divergents, que al final, van desfer la formació i han fet possible la victòria de un succedani anomenat Emmanuel Macron que no és "ni chicha, ni limoná" sinó, més aviat, tot el contrari, és a dir: un meló per obrir.

El que sí que sembla clar és que el que els veníem denunciant sobre la pretesa neutralitat del PSC ha quedat en evidència. Sánchez ha estat recolzat molt majoritàriament pels 'sociates' catalans, cosa que ha estat fonamental en el resultat final i que un ja sabia dies abans pel comentari del principal promotor de la candidatura susanista i que no he volgut traslladar-los a vostès perquè les conviccions són les conviccions, i la jaqueta que se solen canviar els nostres polítics és només seva.

Al davant, al PSOE, li cau a sobre un Congrés Federal i ja, de forma immediata, els primers "nomenaments" al Grup parlamentari, en els quals podrem ja a començar a albirar la classe d'unitat a la qual aspira el candidat guanyador. Un nou PSOE ha començat el seu camí, i veurem si els que van ser els seus votants es queden amb la seva nova façana populista o prefereixen quedar-se amb l'original, que representa la formació de Pablo Iglesias, ja ficada de ple en tota una moció de censura, mentre Don Mariano segueix llegint el Marca.