És freqüent sentir comentaris de la gent, dins i fora del país, sobre la dificultat per comprendre el que està passant a Veneçuela. Especialment per a comprendre com un govern que té en contra a més del 80% del poble; que està marcat per una història de corrupció obscena i de suport al narcotràfic; amb un tarannà autoritari proper al dictatorial; que exerceix una repressió excessiva; que condecora i puja de rang a oficials imputats per delictes de lesa humanitat i abús de poder; que ha mostrat una incompetència genètica per enfrontar i resoldre els aclaparadors problemes econòmics i socials que venim patint des de fa ja força temps, encara es manté en el poder i actua com si "aquí no passa res".

No es tracta del debat esquerres o dretes, ni tampoc de socialisme o capitalisme. Del que es tracta és, parafrasejant un gran intel·lectual veneçolà, que ... "No estem bregant amb pensament polític sinó amb mazamorra ideològica. No enfrontem un projecte de país alternatiu sinó la fúria llimac d'odi i frustracions personals. No es tracta d'interactuar políticament amb formacions antagonistes, gent que pensa diferent, sinó bregar amb patologies psicopolíticas irrecuperables ".

I allà hi ha el detall. No hi ha manera d'interactuar, des de la racionalitat, amb portadors d'una psico-patologia. Per això és tan difícil entendre.

Mentrestant, la majoria de la societat veneçolana ha entès que "no hi ha marxa enrere", que hem arribat a un punt en el qual ens juguem el present i el futur. L'assumpte és, llavors, "tot o res".

Des d'allí és possible entendre per què, després de 96 dies de protesta, amb més de 90 persones assassinades, la gent segueix al carrer i no hi ha indicadors que això hagi de canviar; per contra el que es nota és una radicalització de la protesta i una diversificació de les accions.

A elles, el govern segueix responent amb més agressivitat. L'assalt a la seu de l'Assemblea Nacional el 5 de juliol passat, perpetrat per bandes paramilitars oficials, amb el segrest dels seus diputats per més de 7 hores i que va deixar un saldo de 12 diputats i treballadors ferits, unit a les amenaces i accions penals contra la fiscal general de la República, per part del TSJ, són perles del mateix collaret.

Per la seva banda, el govern se sent i actua, com si estigués blindat, protegit per les deïtats, sense advertir les conseqüències de les seves accions, ja que segons sembla la Llei Universal de Causa i Efecte serà també derogada per l'Assemblea Constituent.

Un altre dia vindrà i veurem.

ARCHIVADO EN |

veneçuela