Veneçuela i la constituent: primer round

Un dels moments tensos al carrer durant el dia de votació de l'Assemblea Nacional Constituent

La designació de la Junta Directiva de l'Assemblea Nacional Constituent (ANC) va servir per definir el grup d'interessos guanyador en aquest primer round. El triomf va correspondre als més pròxims al president, és a dir, la línia menys dura. Els seus enemics polítics (els més durs) van haver de conformar-se amb el premi de consolació, que és el de ser portaveus de les decisions que es prenen o es van a prendre.

Diverses accions, fredament calculades -ja que van començar a executar-se molt abans que es anunciaran-, marquen el tarannà de l'ANC:

1. La destitució de la fiscal general de la República.

2. La prolongació de la vigència de l'ANC, més enllà de tota lògica, fins per dos (2) anys. Recordem que només es van requerir tres mesos per l'ANC que va redactar la Constitució vigent en el '99.

3. L'èmfasi posat en l'anomenada "Comissió de la Veritat" que, fins ara, s'ha proposat desarticular la dirigencia de l'oposició i anul·lar a l'Assemblea Nacional (AN) elegida el 2015. En aquest aspecte s'ha inhabilitat i dictat ordre de presó per a uns vint dirigents, inclosos quatre alcaldes i s'ha amenaçat amb presó a la directiva de l'AN. Per ara el Palau Legislatiu ha estat pres per les forces del govern i se'ls impedeix sesionar en el seu espai natural.

Estan clares quines són les prioritats de l'ANC.

No s'ha dit una paraula sobre el que l'ANC farà respecte a les calamitats que aclaparen al nostre poble: el creixent i insuportable cost de la vida -els preus del que s'aconsegueix augmentar prop del 40% en només una setmana i el dòlar paral·lel que va arribar la setmana passada als 18.000 bolívars va baixar ara a Bs.13.000 per dòlar-. L'escassetat, especialment d'aliments i medicines, però en realitat de gairebé tot (estimada en un 75%), segueix constituint la principal calamitat. Afegim la delinqüència deslligada, el clima de violència i inseguretat, la persecució implacable a la dirigencia opositora, els tancaments dels carrers i avingudes realitzats per grups "rebels" sense control, la disminució dramàtica de l'ocupació, els sous i salaris miserables, per completar el panorama dels monstres i calamitats que s'acarnissen contra la gent comuna.

Vistes així les coses, sembla que el govern es va anotar un triomf; no obstant també sembla que no les té totes.

L'assalt al Fort Paramacay, prop de València, capital de l'Estat Carabobo, on hi ha el dipòsit d'armes més gran de la Força Armada, va constituir una acció parcialment reeixida, encara que amb la seva quota de morts, ferits i detinguts, protagonitzada per un grup rebel "cívic i militar" com ells mateixos s'auto qualifiquen. D'allí sembla que va ser sostret un grup important d'armes de diversos tipus (fusells AK i de franctiradors, míssils AT-4, llançacoets, metralladores, granades i municions). Alhora, continuen els rumors sobre el malestar en diversos estaments militars i diverses guarnicions del país.

D'altra banda, mentre escrivia aquest article, es va saber que el govern va posar a enrere la presa del Palau Legislatiu (tot i que sembla que es van dur tots els equips) i podria permetre l'accés dels membres de l'AN.

Així doncs, ens preparem per assistir al segon round de l'ANC, enmig d'una crisi política, social i econòmica sense precedents i una convocatòria a eleccions regionals, amb un Poder Electoral confiscat per l'operador del govern que és el CNE.

Clarejarà i veurem!!