El Maquiavel de Barcelona

Jaume Roures

Va passar la manifestació, es van quedar a gust els que van escridassar el monarca més preparat que ha tingut aquest país i, de passada, al govern de Rajoy, que es va fer "el suec" i va aguantar l'envit i al final tot va acabar bé perquè els que defensem la Constitució mirem a una altra banda i vam dir amb fets que el jihadisme és el nostre únic enemic. Després es va pujar al carro de la "frase" el president Puigdemont i es va quedar tan ample, mentre l'alcaldessa Colau gaudia del seu dia de glòria.

I mentre tot això succeïa, Roures prestava casa perquè Esquerra, Comuns i Podem assaltin el poder a Catalunya i manegen "la que va ser finca dels Pujol durant lustres" al seu aire quan "guanyin" les properes eleccions. M'imagino jo que els nostres Serveis d'Intel·ligència, que no han "estat fins" en els dos últims atemptats, tindran en observació a aquest ombrívol subjecte que té negocis amb Qatar, aquest país que va patrocinar el Barça durant un quinquenni tot i que a molts no ens agradava -i així ho vam explicar- i que s'ha declarat enemic acèrrim de l'estat espanyol en un vídeo d'àmplia difusió en els àmbits independentistes.

Per cert, no recordo haver vist cap súper producció d'aquest excomunista sobre la discriminació de la dona en l'Islam o la influència d'obediència cega i fanàtica a aquest Islam que prediquen Aràbia Saudita o el Sultanat, que és amo dels diners del futbol i que renta el cervell sobre aquests joves que només se senten musulmans i no francesos, espanyols, anglesos o... catalans. Potser, entenent aquesta part del relat trobem tots una explicació al que està passant a la nostra societat occidental amb els autodenominats "soldats d'Al·là".

Com a ciutadà em preocupen tipus com Jaume Roures, que des de l'ombra del poder propicia pactes polítics increïbles mentre que a la sala contigua negocia amb els islamistes que financen compres impossibles de jugadors de futbol per enfonsar el club del qual es beneficiava, però que també i sobretot, dediquen la major part del seu temps a posar un morrió a les societats democràtiques mitjançant el terror i l'assassinat, perquè als seus ja els tenen prou controlats i adoctrinats en les mesquites, a la televisió oa les xarxes socials.

Seria graciós que al final d'aquesta trista història entre independentistes i constitucionalistes, que els que van promoure el desafecte contra l'Estat, fossin els únics que acabessin en els tribunals i fora de la política real, mentre tipus com Roures gaudeixen, una vegada més, de els beneficis que atorga el paraigua del poder gràcies als seus nous amics polítics. Tindria gràcia la cosa, no Senyor President i ex presidents de la Generalitat?

Bé, es va acabar el duel ja. Ha arribat el moment! Que cadascú, doncs, esculli el seu paper en aquest drama i que, com diria la meva àvia catòlica: Que Déu ens agafi confessats!