Veneçuela: ANC, segon round

Nicolás Maduro en una imatge d'arxiu

Ha passat un mes des que l'Assemblea Nacional Constituent (ANC) es va instal·lar. En aquest temps, com vam dir en articles anteriors, el govern ha mostrat, amb tota claredat, quin és el seu tarannà polític i ètic, però a més, ens ha permès perfilar els seus propòsits en el mitjà i llarg termini.

Tal com vam preveure, el que ha passat és un increment notable de la repressió política, la qual va començar amb la persecució als líders opositors; més de 20 alcaldes han estat detinguts, destituïts, perseguits o amenaçats; molts candidats a governadors han estat inhabilitats o impedits d'inscriure, inclosos diversos amics del govern la "lleialtat" ha estat qüestionada. A més va començar el procés de fer callar els mitjans de comunicació i les xarxes socials; l'amenaça de tancament a les principals proveïdores privades de serveis d'Internet i la dramàtica reducció de la qualitat del servei prestat per la instància oficial són clara mostra d'això.

Mentrestant, la qüestió econòmica segueix en espera. Des de fa més de 4 anys, el govern anuncia que aviat anunciarà mesures que mai anuncia. Però sí, hi ha amenaces que es prepara "un nou sistema econòmic", popular, revolucionari i bolivarià sense que es digui, amb certesa, de què es tracta.

Així, l'escassetat de productes augmenta, els preus s'han elevat prop de 1.200% l'últim any -crec que és la inflació més alta del món-, les reserves monetàries i en or estan en el seu nivell més baix de la història, i ara, els productors agrícoles anuncien que la collita de l'any que en alguns rubros, especialment el blat de moro i l'arròs es reduirà, per segon any consecutiu en un 70%.

Seguim "venent" el petroli a les nacions del Carib en condicions que lesionen greument la nostra economia, utilitzant-lo com a moneda de pagament de suport polític o per pagar un deute obscena, que alguns assenyalen com il·legalment contret. Al mateix temps la capacitat productiva de "Petrolis de Veneçuela" (PDVSA), cau en picada, s'agreuja la crisi del combustible i els preus del petroli segueixen on mateix.

Dit això, la idea que el govern és incapaç de adonar-se del que passa, no suporta cap argumentació de suport. Simplement, no és possible que no ho sàpiguen.

Llavors?

No es tracta d'una incapacitat o d'un caprici de l'arrogància, crec més aviat, que es tracta d'una estratègia política per al control del poder, perversa, però ben pensada la base, per a efectes mediàtics, és una amalgama ideològica composta d'un mica de socialisme burocràtic, alguns elements del capitalisme salvatge, un pessic de bolivarianisme-fidelismo i molt d'aspiracions personals, autocràtiques i dictatorials.

Tal estratègia, a jutjar per les accions i els discursos oficials tindria com a objectiu general: "produir una transformació política, social, econòmica i cultural perquè el veneçolà pensi i actuï d'una manera consonant amb les expectatives de submissió i lleialtat que el govern necessita per perpetuar-se en el poder".

Això passa pel control total de l'economia, a través de:

L'empobriment de la majoria perquè la subsistència depengui de les aportacions oficials. Recordem l'exministre de Planificació i Desenvolupament, Giordani: "els pobres han de seguir sent pobres, els-necessitem-així".

La creació d'un sistema de comerç paral·lel, només per als pobres lleials (CLAP -Carnet de la Pàtria).

La estatització de la banca, eliminació de la propietat privada dels mitjans de producció (terres, indústries, comerços i serveis) i, finalment, el control total de l'economia.

El disseny d'un sistema educatiu que reforci i reprodueixi la cultura (maneres de pensar i fer) que es desitja instal·lar. Per cert, això ja es ve fent però els avenços són encara pocs, encara que alguns, significatius.

També requereix una reorganització sociopolítica que elimini les governacions, municipis i parròquies actuals i les substitueixi per les "les regions o territoris, les comunes i els consells comunals"; a més s'han d'eliminar els partits polítics per substituir-los pels "moviments socials i comunitaris" sectoritzats per funció social. Les lleis que permeten aquesta transformació -encara que estiguin al marge de la Constitució- ja existeixen i van ser aprovades per l'Assemblea Nacional, quan en ella només havia diputats del govern.

Per desenvolupar aquesta estratègia, tot i que encara té un llarg camí per recórrer, el govern ha avançat accions en els següents aspectes.

La producció de diners inorgànic per cobrir les despeses i el deute intern, atenuar els efectes de la inflació desfermada, i també per poder donar-nos "alguna cosa" que mantingui l'esperança (Ex. El recent i substantiu augment salarial retroactiu).

Promoure l'emigració posant a prova la voluntat migratòria amb la col·locació d'obstacles. Així que, si es vol anar, es mantindrà ferm doncs al govern li convé.

Mantenir a la gent ocupada encara que sigui fent "cues" per buscar aliments, medicines, recanvis o qualsevol altra cosa. Si està ocupat sobrevivint, no tindrà temps ni motivació per organitzar-se i lluitar.

Mantenir a la població, especialment a la que protesta, pressionada amb l'amenaça dels cossos de seguretat i intel·ligència. Es tracta de "pujar-li el volum" a la por.

Com a acció complementària per promoure que la gent se senti atemorida, donar-li via lliure (impunitat) a la delinqüència.

Crear un enemic creïble i poderós, al qual se li presenta com a responsable de tot el dolent que passa. Això permet crear elements de cohesió entre els seus partidaris, alhora que li fa creure als opositors interns que en la lluita contra aquest enemic imaginari, el govern s'està debilitant.

Fer molta propaganda, fer servir la "teoria del rumor" o la desinformació. Vivim en una societat on la gent és propensa a creure com "veritat" el que es diu en els mitjans, Goebbels mitjançant. La propaganda ajuda a mantenir la il·lusió de "empoderament" dels pobres.

Liquidar, anul·lar, desacreditar el lideratge opositor i aguditzar les seves contradiccions. Un moviment escapçat o sense focus és molt convenient als plans oficials.

Subvertir l'ordre social-burocràtic promovent que les coses es facin fora de la llei, ja que és cada vegada més difícil fer-les dins el marc normatiu legal. Així es creen els espais per als "negociats sota mà" i el "rebusque", i perquè així també es facilita el desmuntatge de l'aparell estatal quan es ho considerin necessari.

Dit l'anterior, sembla que el govern està guanyant. No obstant això, tota acció té conseqüències i encara queda un llarg camí per recórrer. Cada pas que dóna el govern contribueix a fer evident l'estratègia que permetria que una minoria imposi a la majoria, per la via de la manipulació, el frau i la violència, una manera de vida que ha estat clarament rebutjat.

El tarannà antidemocràtic i autoritari està a la vista, i no hi ha apel·lació ideològica que valgui per justificar-ho.

Clarejarà i veurem!!