Els opinadors sobre la situació política, social i econòmica veneçolana -i m'incloc- hem fet un gran èmfasi en descriure o perfilar el que passa aquí i ara, potser en un esforç per comprendre tanta bogeria; però, ha estat poc l'interès a oferir alternatives viables i obrir espais de trobada per als milions de compatriotes que no estan políticament alineats amb la "oposició" o amb el "govern".
I és que a Veneçuela hi ha un tercer país, invisibilitzat encara per aquells que porten amb orgull l'etiqueta dels pols, on conviuen persones que li fugen a les etiquetes ia l'obligació de lligar-se a un color, a un partit oa una ideologia.
Poca més d'un terç del país adult -uns 6 milions segons les enquestes- conforma aquest grup. Molts dels que habiten en aquest tercer país són fills del desencant. Fills de la violència política i la inseguretat, de la percepció d'un futur no desitjat, del xoc simbòlic entre els dos blocs, del no-reconeixement de l'altre com a interlocutor legítim. Són fills de la intolerància política, intolerància que evidentment ha estat modelada en els últims anys pel lideratge del govern i de l'oposició, però dins de la dinàmica la responsabilitat del govern, pel poder que li confereix la societat, és amagar.
A aquest tercer país, el qual ve conformant des de fa uns deu anys, s'han sumat ara els opositors i els chavistes descontents amb l ' "estat de coses".
Aquesta gent i, al meu entendre, el país sencer, està esperant alguna cosa mes substantiu que els insults, les desqualificacions i les amenaces que provenen de tots dos pols, i que es defineixi un projecte polític que doni resposta efectiva a aquest mar de calamitats al qual vivim.
A ells els dic, doncs, que:
1.Frente a la falsa dicotomia OPOSITOR o 'MADURISTA -CHAVISTA hi ha la invitació a construir per a Veneçuela una alternativa sociopolítica, econòmica i ètic-cultural, que ens permeti a tots, seguir transitant, amb entusiasme, la meravellosa aventura de viure.
2. Aquesta oberta la convocatòria a posar fi als processos d'exclusió de tot tipus ia promoure la participació protagonista de la gent en la presa de decisions que comprometen el seu present i el seu futur, en un àmbit de democràcia política i de justícia social plena
3. Aquesta clar que la majoria vol un projecte polític en el qual la sostenibilitat sigui entesa com viabilitat social, econòmica, política i ecològica, ja que tots aspirem a harmonitzar les relacions societat-ambient a través de l'assoliment d'una major eficiència en tots els àmbits (ecoeficiència) i una millor gestió de la demanda i el consum. Les propostes que fem han de permetre afrontar amb èxit les tensions i conflictes entre el consumisme i la sostenibilitat.
4. Tots volem una societat de Bon Viure, dins dels límits dels ecosistemes que constitueixen el seu suport de vida i la base material, cultural i espiritual de l'existència.
5.Todos aspirem a un sistema educatiu que ens prepari per a la vida, basat en una pedagogia del discerniment i no de la domesticació.
6.La majoria entén que un projecte d'aquesta naturalesa no sembla compatible amb l'ordre capitalista salvatge que impera a la major part del planeta ni amb el fracassat socialisme burocràtic que ens volen imposar.
7.También entenem que estem obligats a inserir les propostes que fem, en el marc del procés de mundialització de la vida, i així contribuir a la lluita contra la barbàrie instal·lada al planeta, que amenaça amb la destrucció de la humanitat i de la comunitat de la vida amb la qual compartim.
8.La majoria vol un govern:
Humanista, ja que el seu objectiu és l'home i la satisfacció de les seves necessitats bàsiques en el marc d'una relació harmònica societat-natura i en un context de llibertat i justícia social;
Autogestionari, doncs aplicarem un model econòmic que aprofiti els avantatges de la mundialització (l'ampliació de mercats, la transferència i capacitat generadora de noves tecnologies, l'economia de la informació, etc ..) al mateix temps que s'impulsi a si mateix sobre la base del talent humà existent i del potencial productiu del país;
Promotor, doncs aspirem a posar fi a l'estat paternalista per donar pas a un estat de dimensions adequades, generador de polítiques, vigilant i promotor, que gerencie el pas de la Veneçuela rendista a la Veneçuela productiva, que garanteixi l'excel·lència dels serveis públics ( especialment salut, educació, esports i seguretat) i l'accés del poble a la cultura i als beneficis de la mundialització.
9.La majoria volem que es posi en pràctica un nou projecte polític que obri pas a l'home, que permeti transformar la lògica de l'evolució de la societat actual i ens posi en el camí de construir una societat democràtica, equitativa, multicultural, multiètnica, multiracial, justa, participativa i ecològicament viable, que funcioni amb una altra ètica individual i col·lectiva i no només amb altres mètodes, ja que: no és només l'economia el que està en crisi, és la nostra manera de vida, la nostra civilització.
A hores d'ara, ja hauríem d'haver entès que les alternatives que ens presenten la societat global corporativa i de mercat, així com el socialisme burocràtic, no ens satisfan i que ha arribat l'hora de definir clarament per a què es lluita i no només contra què. Tots aspirem, per a Veneçuela, a una organització política, social i econòmica "... en què sigui presa i compartida la paraula, en la qual ningú pugui limitar la creativitat dels altres, en la qual cada un pugui canviar la vida".
Aquesta tasca requereix que comencem ARA, ja que la situació s'ha tornat massa greu i perquè com més tardem a encarar la realitat i decidir-nos a actuar per modificar-la, molt més difícil seria el procés i major la càrrega de sacrificis que caldrà fer.
Escriu el teu comentari