Alcaldes bons i alcaldes dolents

Carles Puigdemont amb Vicent Sanchis, director de TV3.

Carles Puigdemont dixit: "els alcaldes no ho mereixen, és una barbaritat". Naturalment, el president de la Generalitat secessionista parla del toc legal de la Fiscalia als seus, als que volen posar urnes en un referèndum il·legal. Per entendre'ns: dels alcaldes bons.

Respecte dels altres, els alcaldes dolents, com l'alcaldessa Núria Marín, no diu res. A aquests, ni aigua. Més aviat presumeix que cal criticar-los, assetjar-los i, sobretot, armar-los un bon pollastre al seu municipi perquè "s'acollonin" i deixin fer.

En tot aquest sense sentit en el qual ens movem, als ciutadans ara ens manen cartes, i fins i tot a alguns, com al signant d'aquest article, els truquen fins els Mossos. Això sí, des d'un telèfon d'aquests que posa privat, que només la companyia telefònica sap qui és.

Cal fer país, ni que sigui comptant amb la meitat dels ciutadans. Cal riure de les lleis de l'Estat i sobretot, prendre-li el pèl als jutges, per exemple al magistrat Ramírez Sunyer que ha tancat la web de propaganda il·legal del referèndum. I a sobre -'si no vols caldo, dues tasses' que diem els gallecs- anunciar una altra nova fora del territori, com va fer l'amic de Mas, l'amo de Grifols, que es va endur la part fiscal de l'empresa a Irlanda perquè els seus amics independentistes del PDeCAT no rebessin ni un euro dels seus impostos. En fi, què els explicaré de tant patriota que no té butxaques, sinó bosses de pa al lateral dels seus pantalons per omplir-les sempre amb la pasta que cobren amb produccions televisives, contractes oficials o fins i tot ambaixades per germanes sense pedigrí futbolístic.

Avui compareix Germá Gordó, el cervell gris del finançament de Convergència, ja saben, el del presumpte 3%. Un clàssic de la casta catalana independentista. Ho fa com a imputat. Veurem si acaba a Soto del Real amb els seus amics del Mòdul Barça o, si per contra, segueix passejant el seu margalló pel Parlament amb la prepotència que li és pròpia. Casat amb una jutgessa, té mitjans més que suficients per estar jurídicament ben assessorat i sortir indemne. La CUPel té en el seu punt d'observació, encara que fins ara amb poc o gens l'ha emprenyat. La omertà dels diners funciona a Catalunya no només entre les famílies adinerades sinó fins i tot entre els antisistemes. Veurem què passa.

Nosaltres, els mals catalans, a la nostra: seguir aguantant carros i carretes com ja fan, benvinguts al club!, els alcaldes socialistes que han decidit plantar cara a uns dirigents polítics que estan fora de la llei i volen espantar-nos utilitzant tots els mitjans al seu abast i a sobre, presumint de demòcrates i que no els deixem fer. Cal tenir morro!

Un altressí: Rajoy espavila que, per si encara no t'has assabentat, ets el President del Govern del regne d'Espanya!