Tots arriben tard a la cita amb la història

Mariano Rajoy, Felip VI i Carles Puigdemont junts després dels atemptats de Barcelona a l'agost.

Va parlar el Rei i va deixar clar que l'Estat, o sigui el Govern, restablirà l'ordre constitucional. Ho va fer tard, perquè estem a la portes d'una Declaració d'Independència i, amb això, ha perdut la seva facultat institucional de ser àrbitre en qualsevol litigi polític present o futur.

La culpa, per descomptat, no ha estat només seva. Els governants de Catalunya i els que els emparen a l'ombra són els principals causants d'aquesta terrible tragèdia.

Ahir el Washington Post també assenyalava -en un gran editorial- uns quants noms a nivell internacional. A nosaltres ens falten alguns més però els que ja ha assenyalat l'emblemàtic rotatiu són suficients per ficar-li el dit a l'ull als dirigents polítics d'una partit espanyol que va per la política de defensor dels treballadors i compta amb nombrosa representació parlamentària.

A més, el Govern Rajoy s'ha de dur bona part de la culpa del que està passant. El President és un immens vague polític i si s'arregla això de Catalunya ha de fer un pas enrere definitiu convocant eleccions generals i no presentant-se. Però no és l'únic responsable en el seu partit.

Aquí va estar una vicepresidenta menjant i sopant amb molta gent -la que ella va considerar oportú- muntant un despatx institucional. El ridícul que va fer ha estat més que evident. A més tenia -i té- la responsabilitat del comandament sobre els nostres Serveis d'Intel·ligència que, pel que diu la pròpia policia, no es va assabentar del que feien els que es volen secessionar i, a més, va donar consells organitzatius letals per a la imatge d'Espanya com democràcia avançada i ens va ficar vermell als demòcrates que vam vivir la Transició.

Ella i "el seu" ministre de l'Interior es van comportar políticament com dos "tontos de la porra" enviant al escorxador a guàrdies civils i policies nacionals i, de passada, regalant-li arguments molt valuosos als estrategs del 3%, que han guanyat la batalla de carrer a Catalunya per golejada tercermundista.

Senyora Sáenz de Santamaría, algú hauria de dimitir o ser cessat en les pròximes hores, no li sembla?

Un altressí vergonyant són la resta dels partits polítics que, en diferent proporció, han demostrat al llarg dels darrers anys la seva molt palpable "inutilitat" per trobar un escenari d'acord que arreglés un problema que alguns mitjans de comunicació hem anunciat, desesperadament, com "xoc de trens" d'efectes catastròfics. Els que ho hem fet "in situ", enmig d'un creixent clima d'independentisme no exempt de "pacífics insults" -els sembla bé la frase senyors Puigdemont i Junqueras?- ho hem pagat molt car i, com diuen de Despeñaperros cap a baix, "y lo que te rondaré morena!".

Tot això i coses tan menyspreables com el paper de còmplice de la secessió del Major Trapero o el de propagandistes descarats del procés, faltant a la més elemental ètica dels seus estatuts fundacionals, que han jugat amb entusiasme i eficàcia TV3 i la ràdio de la Generalitat -sempre a les ordres de Òmniun i l'ANC, els quals, per la seva banda han comptat amb grans mitjans econòmics que caldrà auditar-, han aconseguit un rotund èxit en les seves mobilitzacions i missatges. També el doble joc anti espanyol per interessos econòmics contractats amb la Generalitat dels mitjans del Grup Godó i, com no!, el fanatisme espanyolista de destacats col·legues de Madrid que han enfangat el terreny de joc comú en lloc d'imposar assossec i ficar en cintura mediàtica als polítics que entrevistaven, fan que, ara mateix, el discurs del Rei arribi a deshora i perdi el seu valor afegit perquè "tots arriben tard a la cita amb la història" i qualsevol solució que s'apliqui serà molt dolorosa en el temps que afrontarem i els seus efectes duraran diversos anys.

Un apunt final. La frase "estaràs content amb el que el teu pare va fer ahir" que publica El País, atribuïda a un professor de l'Institut al Palau de Sant Andreu de la Barca i dirigida a un fill d'un Guàrdia Civil enmig d'una classe i davant de tots els seus companys, mereix passar a la història de la ignomínia educativa europea.

No he escoltat aquest matí a la consellera d'Ensenyament anunciar-nos el cessament cautelar i immediat d'aquest "in docent" independentista per haver faltat a les més elementals normes de l'ètica humana. La seva covardia em sembla tan atroç que denunciar-la en un mitjà de comunicació és el mínim que es mereix aquest subjecte, especialment, per ser un nen la víctima de la seva falta de virilitat.