Qui, a Europa, no es faria separatista?

El jurista reclama escoltar ambdues parts d'un conflicte

En absolut voldria jo ofendre a ningú, ni afegir tensió a la ja existent entre Espanya i Catalunya, però, intentant anar a les arrels, lamento molt dir que els espanyols semblen no haver estat molt bons en política, segons mostra la història. Més d'una vegada han convertit un problema polític difícil, però manejable, en un drama, fins i tot violent. Els britànics, per contra, com diu el professor peruà Carlos Håkansson, són especialistes en no deixar a l'olla arribar massa pressió.

Doncs, senyors, si és cert el principi "qui té més poder, té més responsabilitat", la part de culpa de Madrid seria més gran que la de Catalunya, encara que per descomptat aquesta també tingui. Els catalans no seran simpàtics, i tindran tots els defectes del món (a part d'haver-se beneficiat des del segle XIX del mercat únic espanyol), però ningú negarà que ara són sistemàticament insultats i denigrats i no se'ls escolta ni concedeix ni el benefici de la dubte. Amb Catalunya s'incompleixen diàriament uns principis que per a nosaltres, els juristes, són com deformació professional: donar a cadascú el que és seu i sentir ambdues parts.

No recordo campanyes contra els productes bascos, ni tan sols quan ETA matava cinquanta persones a l'any; en canvi, fa alguns anys es va llançar una campanya nacional contra els productes catalans, de la qual el PP mai es va distanciar prou. Encara avui, hi ha qui va al supermercat amb llistes de productes catalans, per no comprar-los, encara que ompli el seu carro de productes xinesos. Amb motiu de l'Estatut de 2006, es va orquestrar una altra campanya nacional recollint signatures contràries, cosa sense precedents. I Rajoy tampoc es va distanciar. La bretxa social (no ja la legal o institucional) entre Espanya i Catalunya no es repararà en decennis.

Considerem ara els òrgans de l'Estat: el Tribunal Constitucional ja ni aparenta imparcialitat, comportant-se com un fiscal o sancionador i recaptador, més que com l'òrgan jurisdiccional que diu ser. La Corona ha mostrat escassa imparcialitat o moderació, mostrant-se Felip VI més com un òrgan del poder executiu que com el titular del poder neutre; compari la seva postura amb la d'Isabel II sobre Escòcia.

Així les coses, m'agradaria a mi saber qui a Europa, en aquestes circumstàncies, no es tornaria separatista. Com reaccionarien els madrilenys o els de Vitigudino si contra ells s'alcés una mobilització general així?

Una part del problema és, simplement, que Espanya segueix sent unitària-centralista en el fons, i molts espanyols ho veuen normal i correcte, com veuen natural que el túnel hidrodinàmic per a vaixells estigui a Madrid. Amb el temps, el centralisme s'ha convertit en segona naturalesa, com es pot veure en els principals mitjans de comunicació i en no poca gent, fins i tot instruïda i raonable.

Un breu cop d'ull a la història ens ajudarà. Cap al 1810, els hispanoamericans només volien lliure comerç, una certa descentralització i altres coses bastant tolerables. Només un grapat de persones eren autènticament independentistes; un crit corrent a Amèrica era "Visca Ferran VII; abaix el mal govern".

L'entossudiment espanyol els va portar al separatisme obert. Però Madrid no va aprendre. Cap al 1830, Cuba va començar a reclamar un cert autogovern i no gaire més. Però als pocs diputats antillans en Corts no se'ls feia cas, i si volien eficàcia havien de sumar-se a un gran partit nacional, mai estava molt interessat en el antillà, igual que cap gran partit avui està interessat a Galícia ni Astúries.

Durant dècades, Madrid no va prestar a les reclamacions antillanes gran atenció; no va concedir res a Cuba, va lliurar una guerra contra els rebels cubans (1868-1878) i va mantenir l'esclavitud. Per fi, en 1897, va cedir, atorgant uns estatuts d'autonomia a Cuba i Puerto, quan ja era literalment "too little, too late". El 1898 els cuirassats nord-americans posarien fi a la presència espanyola a Amèrica.

"Història, magistra vitae est", deia Ciceró. Sí, però, voldrà Espanya escoltar la mestra?