El llarg macro judici a la BPA d’Andorra

La sala de Prada Casadet durant una de es primeres sessions (Fernando Galindo/Diari d’Andorra) 

El Tribunal de Corts (segona instància, o primera en cas de delictes qualificats com a greus) ha rebutjat els recursos previs de les defenses de diversos acusats en el cas de la Banca Privada (BPA), segons publica el Diari d’Andorra.

Els recursos demanaven l separació del procés del Govern andorrà, petits accionistes i subscriptors de preferents com a partes acusadores. També havien demanat l’anulació de les proves obtingudes a Espanya, amb l’argument principal quevan ser obtingudes mitjançant amenaces per part de policies i altres autoritats de l’Estat veí al principal acusat, l’ex director general i conseller delegat Joan Pau Miquel.

Els advocats tenen ara un termini de cinc dies per presentar nou recurs, aquesta vegada davant el Tribunal Constitucional i el de Corts esperarà a la decisió del TC per reanudar la vista, suspesa “sine die” fa aproximadament un mes per estudiar les qüestions prèvies plantejades pels lletrats, nou en total.

La magnitud de la vista i l’expectativa de la durada imprevisible es pot comprendre amb l’exposició d’algunes dades. Els acusats són 25, amb la petició fiscal de màxima pena per a Joan Pau Miquel (8 anys i 100 mil•lions d’euros de multa, a més de les quantitats reclamades per les acusacions de particulars, que només en el cas del Govern són 28 mil•lions més). Els representants de les defenses, 14 advocats.

La vista va començar i haurà de continuar a un lloc diferent de les sales de la seu de la justícia, en la sala d’actes de l’edifici Prada Casadet d’Andorra la Vella, on hi ha també l’Arxiu Històric Nacional i la Biblioteca pública del Govern, entre altres seus d’entitats i habitatges particulars.

Els documents de la instrucció sumen milers i milers de folis, situats en els corresponents fitxers en prestatges al darrere del tribunal, ocupant un espai que potser superen el d’algunes biblioteques públiques de pobles petits. I, públic a banda, entre els jutges, funcionares, advocats, fiscalia i representats de les acusacions sumen desenes de persones, a les quals caldrà afegir, en el decurs del procediment, testimonis (alguns, reclamats a l’estranger), pèrits...

Presideix el tribunal el magistrat Josep Maria Pijuan, a la vegada president del mateix tribunal de Corts, juntament amb dos jutges més del mateix òrgan. I potser caldrà recordar que el sistema judicial andorrà nomes preveu dues instàncies, la Batlia o el Tribunal de Corts i el Tribunal Superior, amb el Constitucional que només examina recursos sobre el respecte durant els processos als drets reconeguts a les persones, demandants o condemnats, en la mateixa Carta Magna.