Aprovar els pressupostos catalans, acte de responsabilitat política

Quan escric sobre economia intento no expressar mai opinions polítiques, però quan el tactisme polític pot tenir un impacte negatiu a l’economia, en moments tan complicats com els actuals, és difícil abstenir-se. L’espectacle que estem vivint a Catalunya amb els pressupostos de la Generalitat pel 2023 és un episodi més de la deriva política catalana, que impacti de ple en el benestar dels ciutadans i en l’activitat de les empreses. 

En el moment que l’exconseller Giró va presentar els pressupostos a mitjan setembre, els va definir com uns pressupostos expansius que permetrien al govern articular mesures per pal·liar els efectes de la crisi econòmica, la inflació i la consegüent pujada de tipus d’interès. Doncs bé, un fet inaudit és que la mateixa formació política que va elaborar, definir i negociar aquests pressupostos, amb tots els departaments de la Generalitat, ha decidit no donar suport als seus propis pressupostos després de la seva sortida del govern, que es va fer efectiva el passat 10 d’octubre. 

Aquesta decisió, que continuaria sent difícil d’entendre a nivell de coherència política, podria no ser tan greu si no ens trobéssim en l’actual conjuntura econòmica, perquè a ningú se li escapa la gravetat i el deteriorament diari de la situació. El mateix Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya ha retallat la previsió de creixement del PIB català per aquest any del 4,9% al 4,4%, i també ha revisat a la baixa l’estimació de creixement del PIB per l’any 2023, situant-la en l’1,7%, o cosa que és el mateix, 1,2 punts per sota de l’anterior previsió. 

Com és sabut, en l’actualitat ens trobem en un escenari marcat per una sèrie de fenòmens que afecten negativament a l’economia i que provoquen forts motius de preocupació. D’una part, l’elevada i accelerada inflació està requerint i requerirà fortes i decidides pujades dels tipus d’interès per part dels bancs centrals per contrarestar-la. Aquests increments tenen i tindran un fort efecte descelerador en l’economia. Al seu torn, aquesta pujada dels tipus d’interès tindrà un significatiu impacte en l’encariment del cost de les hipoteques en les famílies endeutades a tipus d’interès variable. Així mateix, la previsible reducció de la demanda privada per la forta pèrdua de poder adquisitiu generada per la inflació i de la demanda d’inversió de les empreses pel fort increment del preu dels diners són d’altres factors negatius de l’equació. En els últims mesos també s’ha començat a percebre una desacceleració del mercat de treball. Si a tot això li sumem el fet que les expectatives són molt negatives, tant per part de les famílies com de les empreses, sembla que estem abocats a una crisi important de magnitud i durada encara incerta. 

El conflicte bèl·lic a Ucraïna serà, previsiblement, molt més llarg del que s’esperava i continuarà provocant la restricció i possible tallada total de subministrament de gas per part de Rússia als països d’Europa, fortament dependents. Això no farà més que encarir els costos energètics de famílies i empreses, especialment en aquests mesos d’hivern. La guerra també està provocant l’escassetat i l’encariment d’alguns productes alimentaris bàsics.

Pel que fa a les empreses, moltes d’elles han arribat a l’actualitat amb una situació financera tensa pels efectes negatius que van partir per la covid-19. A més, s’estan veient obligades a començar a amortitzar els ICOs que van sol·licitar durant la pandèmia, fet que, junt amb l’erosió de marges que està provocant el fort increment dels preus de l’energia, genera un greu risc d’insolvència. 

En relació amb l’impacte de l’increment dels costos de l’energia, un estudi de PIMEC va concloure que per una quarta part de les empreses catalanes, el pes de les despeses de l’energia sobre els ingressos ha passat del 5,5% de 2021 al 15% en l’actualitat, és a dir, que s’ha triplicat. Per a la meitat de les empreses, el pes de l’energia ha passat del 2% en 2021 al 4,7%, el que vol dir un increment del 135%. 

Segons els responsables de PIMEC, l’efecte d’aquests increments dels costos energètics han perjudicat el marge de les pimes de tal manera que la meitat de les pimes catalanes estan en risc d’entrar en pèrdues. Els elevats costos de l’energia provoquen que el 25% de les empreses puguin tenir problemes de viabilitat, el que podria posar en risc 480.000 llocs de treball. 

La inflació s’ha situat a Catalunya durant el mes de setembre al 8,5%, mentre que el creixement mitjà dels salaris pactats segons conveni han augmentat un 2,61%. L’escletxa entre l’increment dels salaris i el creixement de la inflació s’ha situat a prop dels 6 punts. En els mesos que portem de creixement sostingut de la inflació, la pèrdua del poder adquisitiu de les llars ha estat l’experimentada més gran en els darrers 40 anys. En aquest escenari és fàcil pensar que el consum de les famílies es ressentirà notablement i més si tenim en compte que el preu dels aliments han crescut un 14,4%. Moltes famílies tindran problemes molt seriosos per fer front al pagament de les hipoteques, el consum energètic i els aliments. Ens encaminem a una situació d’emergència social molt accentuada. 

Tornant al punt central d’aquest article. Si l’1 de gener de 2023 no s’han aprovat els pressupostos, es prorrogarà automàticament el pressupost vigent. La pròrroga de pressupostos és un mecanisme que serveix perquè l’administració pugui continuar funcionant si els partits que conformen el Parlament no aconsegueixen arribar a un acord, però, òbviament, no és la solució desitjable i menys en el context actual. És fàcil entendre que uns pressupostos que van ser dissenyats en 2021 no són els més adients per una nova situació dominada per l’elevada inflació i una desacceleració econòmica galopant. La pròrroga dificultaria que l’administració catalana es pugui adequar a les necessitats reals de les famílies i les empreses. 

El pressupost dissenyat per l’exconseller Giró fixava un teulat de despesa de 33.123 milions d’euros, un 10% superior a l’actual. Això significaria que, en cas de ser aprovats al parlament, l’administració catalana disposaria de més de 3.000 milions d’euros addicionals. És cert que hi ha mecanismes que permeten fer modificacions pressupostàries per ampliar el pressupost vigent, en cas de pròrroga, la burocràcia, que comportaria restaria flexibilitat, transparència i rapidesa al marge de maniobra necessària per fer front a les necessitats actuals. Una pròrroga dels pressupostos representaria, per exemple, no poder impulsar noves línies de subvencions, només prorrogar o reeditar les actuals. 

Moltes veus s’han alçat dient que la pròrroga dels pressupostos posaria en perill els fons Next Generation que ha de rebre Catalunya. En principi, existeixen mecanismes que permetrien incorporar aquests fons addicionals al pressupost prorrogat, no obstant això, seria afegir una nova trava a la recepció d’aquests fons tan importants que, com ja vam comentar a l’article “Els fons Next Generation EU no estan complint les expectatives”, estan arribant més lentament i amb una dificultat molt més gran de la prevista. 

La pròrroga afecta les despeses i també als ingressos. En teoria, durant la pròrroga dels pressupostos, el Govern no pot fer cap modificació dels impostos controlats per la Generalitat. Les mesures anticrisi, dotades de 300 milions d’euros, que va anunciar el govern català tampoc es podrien aplicar si no s’aproven els pressupostos. Algunes d’aquestes mesures tenen caràcter social, com l’ajuda de 100 euros a les famílies vulnerables per cada nen escolaritzat, la bonificació del transport públic pels menors de 30 anys, les ajudes als joves pels lloguers, l’ampliació de la T-Jove dels 24 als 30 anys, etc. Aquestes mesures que també incorporaven ajudes a les pimes per a projectes de transició energètica i per a la instal·lació de plaques solars, entre d’altres, tampoc es podria materialitzar. No hi ha cap dubte que, en una situació d’emergència econòmica i social, no tenir uns pressupostos aprovats i actualitzats limita molt la capacitat d’acció del govern. 

La pròrroga automàtica dels pressupostos per la falta d’acord en el parlament, enviaria un missatge més d’irresponsabilitat política al conjunt de la societat, en uns moments en els quals les famílies i les empreses estan fent front a una de les situacions més complicades dels últims 40 anys. Pot ser que no siguin els millors pressupostos possibles i que, cada força política parlamentària pensi que es podrien incorporar algunes modificacions que els perfeccionarien. No obstant això, donada la gravetat de la situació, és moment de reclamar un exercici de responsabilitat política i de demanar a les forces del parlament que se centrin en els punts de coincidència, evitant el tactisme polític. És moment d’apel·lar a la responsabilitat i al seny català per aprovar uns pressupostos que, sense cap mena de dubte, no són òptims, però són imprescindibles per encarar la greu crisi que està amenaçant el conjunt de l’economia. Espero que els nostres polítics siguin capaços d’aprovar els pressupostos de l’exconseller Giró i que es concentrin tots els esforços en ajudar, en la mesura del possible, a les famílies i a les empreses perquè les conseqüències econòmiques i socials d’aquesta crisi siguin el menys traumàtic possible.