L'ampliació imprescindible de l'aeroport de Barcelona

La riquesa dels països i el benestar dels seus ciutadans està íntimament relacionada amb la seva capacitat per a crear empreses competitives que generin oportunitats en els mercats internacionals. Pels governs i les administracions públiques, fomentar la creació d'empreses i facilitar la seva competitivitat perquè siguin capaces de crear llocs de treball de qualitat, hauria de ser un objectiu fonamental per a poder donar resposta als reptes socials.

Ser un govern que impulsa polítiques socials orientades a reduir les desigualtats i a no deixar a ningú enrere, no està en absolut renyit amb ser un govern “bussiness friendly” que fomenti i promogui obertament l'activitat econòmica del seu teixit empresarial. Més aviat al contrari, si les empreses generen riquesa, hi ha més possibilitats d'aconseguir majors nivells de benestar en l’àmbit social. Primer cal crear la riquesa i després cal pensar en com redistribuir-la de manera justa. Els països amb major nivell de renda per càpita, com Irlanda, Noruega, els Estats Units o Dinamarca, per citar alguns exemples, tenen una visió positiva cap a les empreses i l'emprenedoria.

En un entorn tecnològic, global i interconnectat com l'actual, un factor fonamental de competitivitat dels diferents territoris i països es basa a assegurar una comunicació fàcil, ràpida i eficaç, tant en les distàncies curtes com en les grans rutes intercontinentals. En aquest sentit, la decisió de descartar el projecte d'ampliació de l'aeroport de Barcelona, que es va materialitzar el setembre de 2021, va anar una dura maçada a les aspiracions de la capital catalana de convertir-se en un hub aeroportuari de connexions intercontinentals de primer nivell mundial.

L'abandonament de la proposta del Govern central d'invertir 1.700 milions d'euros per a ampliar l'aeroport del Prat es va deure a la falta d'acord del Govern català per a estendre 500 metres la tercera pista. Segons els experts, aquesta pista és necessària per a captar vols llargs de més de 6.000 milles. No obstant això, en opinió del Govern de Catalunya, aquesta ampliació hauria obligat a destruir part de la llacuna de La Ricarda, un espai natural protegit per la xarxa Natura 2000, motiu pel qual es va oposar a l'acord.

L'ampliació de l'aeroport comptava amb un gran suport de l'empresariat català i un gran rebuig per part dels moviments ecologistes i diversos ajuntaments de la zona. Finalment, van ser les disputes internes i la falta de consens polític entre els dos partits que formaven part del Govern català en aquells dies (ERC i Junts), les que van motivar la suspensió de l'acord amb el Govern central.

El pla d'ampliació aeroportuari 2022-2026 contempla una ampliació de l'aeroport de Madrid en la qual s'invertiran 1.600 milions d'euros. És ben sabut que els aeroports de Barcelona i de Madrid competeixen per a atreure vols intercontinentals. L'aeroport català perdrà atractivitat per als vols de llarg rang si no s'amplia la pista i es construeix una terminal satèl·lit per a vols intercontinentals, tal com estava previst en la proposta.

Algunes veus van criticar la pressió que va exercir AENA, ja que era una decisió que hagués necessitat més temps i reflexió per a prendre's per l'envergadura d'aquesta. També es va criticar la falta de flexibilitat de la companyia aeroportuària espanyola a l'hora de debatre propostes.

Al cap d'un any de l’abandonament del projecte d'ampliació, que finalment no va ser incorporat en el Document de Regulació Aeroportuària DAURA II 2022-2026, i donada la vital importància del projecte per a l'economia catalana, les principals patronals catalanes, PIMEC i Foment, han tornat a posar el tema sobre la taula a la tornada de les vacances d'estiu.

L'ampliació de l'aeroport de Barcelona hauria de ser un projecte prioritari de país, pel qual s'hauria d'aconseguir un consens polític. A partir d'aquest consens, que manifesta la voluntat de dur a terme les inversions necessàries per a l'ampliació, tot el que segueix haurien de ser decisions tècniques que tinguin en compte, òbviament, la salvaguarda dels espais naturals protegits. En qualsevol cas, qualsevol pla d'ampliació que afecti els espais naturals haurà de passar el control de la Comissió Europea, una garantia més perquè es compleixin les exigències mediambientals.

El més preocupant és que hi ha forces polítiques que han fet bandera de la negativa a l'ampliació i estan en contra seva per motius ideològics. S'han sentit veus en favor del “decreixement”, la qual cosa em sembla absolutament inapropiat en l'escenari competitiu global actual. Soc totalment favorable al fet que s'incorporin criteris d'ecologia, sostenibilitat i respecte al medi ambient en les decisions d'inversions en infraestructures, però això no pot representar una paralització o un retard permanent d'aquestes. El món no espera i els nostres principals competidors continuen invertint a millorar els seus aeroports que ja tenen una capacitat significativament superior al nostre.

Un informe tècnic de la consultora ALG proposa ampliar la pista 300 metres en lloc de 500, 200 metres en direcció a La Ricarda i altres 100 en direcció cap al Remolar. Això deixaria a les llacunes fora de l'afectació. Aquest informe ha generat controvèrsia en les opinions dels tècnics, però és una mostra més que, amb voluntat política per a arribar a un acord, es podria trobar la solució òptima per a escometre l'ampliació i respectar alhora l'entorn natural.

Una altra de les idees que s'han posat sobre la taula és la de crear un model d'aeroports descentralitzats, afavorint el creixement dels aeroports de Girona i Reus per a desplaçar trànsit a aquests aeroports. La realitat és que Barcelona necessita un aeroport amb capacitat suficient per a ser un “player” principal en els vols transoceànics. En aquest punt, caldria veure si les companyies aèries estarien disposades a traslladar-se a aquests aeroports perifèrics. Difícilment les aerolínies de llarg radi que volen a Àsia o a Amèrica es platejarien volar fora de Barcelona. A més, els experts opinen que perquè un aeroport pugui fer de hub, han de garantir-se les connexions ràpides, situant el màxim de la connexió en mitja hora.

Pels meus continus viatges intercontinentals, motivats per la meva activitat professional, he pogut experimentar en primera persona, que no disposar de vols directes a les principals capitals d'Àsia i Amèrica representa un trastorn i una incomoditat important per als viatgers de llarga distància. També representa una pèrdua rellevant d'atractivitat i de competitivitat per al nostre destí. Fomentar aquestes connexions és fer més atractiva la ciutat per als inversors, per als clients i per als turistes de qualitat que, en definitiva, són el nostre objectiu com a destinació turística de primer nivell que som.

Si bé puc estar d'acord que, per a distàncies més curtes, el tren pot ser un mitjà de transport més sostenible, net i efectiu, no hi ha alternativa a l'avió per als viatges transcontinentals.

És molt difícil que l'acord polític necessari per a desencallar la decisió pugui donar-se abans de les eleccions municipals de maig de 2023. L'acord hauria d'incloure, a més de la Generalitat, als ajuntaments afectats. Donada la importància de la decisió, hem d'exigir als partits que concorrin a les eleccions municipals dels ajuntaments afectats, un posicionament clar sobre el tema en els seus programes electorals.

Apostar per l'ampliació de l'aeroport de Barcelona és apostar pel progrés i la competitivitat de la nostra ciutat i el nostre país. No hi ha temps a perdre, el món no ens espera i deixar passar aquesta oportunitat pot tenir conseqüències molt negatives en el futur pròxim.