La pime catalana és exportadora?

Es comenta sovint que la pime catalana és exportadora i que gran part del dinamisme econòmic de Catalunya es deu a la capacitat de les nostres empreses de vendre els seus productes i serveis en els mercats exteriors.

Per a reflexionar sobre aquest assumpte analitzarem algunes dades publicades per a veure si, realment, la pime catalana és exportadora o, per contra, les exportacions es concentren majoritàriament en poques empreses de mida mitjana i gran.

L'any 2021 va ser un gran any per a les exportacions catalanes. Segons dades publicades pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, les exportacions de béns van repuntar un 21,5% en termes corrents, en part impulsades per l'augment dels preus i van sobrepassar en un 9% el valor exportat en 2019.

Les exportacions catalanes van aconseguir en 2021 una xifra rècord en la sèrie històrica (que es remunta a 1993) de 80.538 milions d'euros. Catalunya va ser, de forma destacada, la comunitat autònoma més exportadora d'Espanya -la segona va ser Madrid amb 39.866 milions, pràcticament la meitat- i va representar el 25% en el total estatal, segons dades publicades pel Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme.

Pel que fa al nombre d'empreses exportadores regulars (empreses que han exportat en els últims quatre anys) la xifra va augmentar en un 1,6%, fins a arribar a les 17.074, malgrat que aquesta xifra encara es va situar per sota del nivell prepandèmic. Les transaccions d'aquestes empreses van representar el 90% del total de les exportacions catalanes en 2021.

El pes de les empreses exportadores catalanes en el total d'Espanya és del 28,9%. La recuperació del nombre d'empreses exportadores regulars en 2021 es deu al fet que les empreses que exporten més de 5M € van créixer un 13,4%, fins a arribar a les 1.727, la xifra més alta de la sèrie històrica.

Les 100 primeres empreses exportadores catalanes regulars van concentrar més del 40% de les transaccions catalanes. Les 500 primeres van concentrar el 63,8% de l'exportació i les 1.000 primeres gairebé tres quartes parts (73,5%). Com es poden deduir d'aquestes xifres, les exportacions estan molt concentrades en un nombre limitat d'empreses.

Segons l'anuari de la pime catalana 2022 elaborat per Pimec, a Catalunya les pimes representen el 99,8% del total d'empreses existents i generen el 62,2% del VAB català. Al seu torn, les pimes creen el 68,8% de l'ocupació. Segons el mateix estudi, l'economia catalana comptava en 2020 amb 519.945 empreses, de les quals 301.533 eren empreses sense assalariats, 217.350 eren pimes amb assalariats i 1.062 eren grans empreses.

Així doncs, si d'un total de 218.412 empreses amb assalariats, només exporten de forma regular les 17.074 empreses, és a dir, el 7,8% del total d'empreses amb assalariats, podem dir que la pime catalana és exportadora?

Com s'ha vist anteriorment, les 1.000 primeres empreses exportadores catalanes concentren tres quartes parts de la xifra total d'exportació. I, quant a grandària, la majoria d'aquestes empreses són mitjanes-grans i grans empreses.

Òbviament, hi ha sectors més exportadors que uns altres. Segons les dades de l'anuari de la pime catalana 2022 publicat per Pimec, el 26,4% de les pimes industrials catalanes amb assalariats van exportar en 2020, mentre que aquest mateix percentatge va ser del 85,6% entre les grans. Una xifra que torna a posar de manifest la importància de la grandària de l'empresa en l'exportació.

A partir de totes aquestes dades, plantejarem algunes preguntes. Què podem fer perquè moltes més pimes catalanes es llancin a vendre els seus productes i serveis en els mercats exteriors? Quins són els motius que provoquen que no hi hagi més pimes catalanes que exportin? Quines polítiques es poden instrumentar per a aconseguir més exportadors regulars?

En aquest punt és interessant entendre els motius pels quals una empresa decideix internacionalitzar-se. Internacionalitzar significa precisament això, que un negoci que fins al moment havia tingut un àmbit geogràfic nacional, busqui nous mercats per a vendre els seus productes i serveis. Una empresa que fins al present ha venut els seus productes i serveis en el seu mercat domèstic, pot decidir començar a vendre els seus productes en els mercats exteriors com a part d'una estratègia d'internacionalització decidida i proactiva. No obstant això, també pot fer-ho de manera reactiva, com a reacció a una caiguda de les vendes en el seu mercat interior o perquè els marges baixen pel fet que entra més competència. En l’àmbit empresarial, sempre funcionen molt millor les estratègies proactives que les reactives.

En la situació competitiva mundial actual cal començar a incorporar en l'ADN estratègic de l'empresa el concepte de globalització. Avui dia hem de considerar que el nostre tauler de joc és el món, aquesta és la base del concepte de globalització. Si de veritat ens creiem que el nostre mercat és el món, haurem de dissenyar les nostres estratègies competitives tenint en compte aquesta premissa. Anirem a vendre els nostres productes, a buscar les nostres persones, els nostres proveïdors o els nostres recursos financers en l’àmbit global. Aquest punt requereix un canvi de mentalitat important en la direcció estratègica de moltes empreses.

Tenir una mentalitat global requereix tenir sensibilitat multicultural. Per a tenir aquesta sensibilitat no n'hi ha prou amb parlar diferents idiomes, cal sentir-se còmode interaccionant i fent negoci amb altres cultures. Cal respectar, entendre i adaptar-se a les diferents formes que es requereixen per a fer negocis en diferents països. Si es té sensibilitat multicultural dissenyarem la nostra oferta tenint en compte les necessitats i peculiaritats dels diferents mercats en els quals volem vendre i no anirem a vendre els productes que fabriquem per al nostre mercat local sense fer cap esforç per entendre si són adequats o no per als nous mercats. A més, aquesta és l'essència del màrqueting.

Un altre dels problemes que tenen les nostres pimes a l'hora d'exportar és la seva mida. Com hem vist anteriorment, hi ha una correlació directa entre exportació i mida d'empresa.

La mida mitjana de les pimes en 2020 va ser de 3,7 persones per empresa. Les pimes amb assalariats, per part seva, van tenir 7,4 ocupats de mitjana. Les microempreses van tenir 2,7 empleats de mitjana, les petites 19,9 empleats i les mitjanes 95,9, sempre segons dades publicades per Pimec en el seu anuari de la pime catalana 2022. Com hem comentat en articles anteriors, la pime catalana té un problema endèmic de falta de dimensió. Això afecta, segons diversos estudis publicats, a la rendibilitat d'aquestes. La rendibilitat creix a mesura que augmenta la dimensió de les empreses. A més, una major dimensió també afecta positivament en la seva capacitat per a captar talent, per a innovar, per a internacionalitzar-se i en una major capacitat financera.

Incrementar el nombre d'empreses exportadores regulars i incrementar la xifra total de les exportacions catalanes al món ha de ser un dels objectius clau de la nostra economia. Des de les administracions s'ha de continuar secundant sense treva a les pimes perquè comencin a exportar o perquè incrementin les seves transaccions. Les exportacions han estat i continuaran sent un dels grans motors de la nostra economia. Hem de prendre'ns molt de debò el problema de la falta de dimensió de les pimes catalanes i prendre mesures a tots els nivells, començant per l'administratiu i el fiscal, perquè s'incrementi la grandària de les nostres empreses. Aquest fet redundarà en major rendibilitat, competitivitat i capacitat exportadora.

També cal continuar invertint decididament en la promoció internacional de la marca Catalunya, per a fer més fàcil el treball d'introducció dels nostres productes en els mercats internacionals. Un altre aspecte important que hem de tenir en compte per les administracions és facilitar l'accés de les nostres pimes a les fires i esdeveniments comercials més importants en l’àmbit internacional.

L'economia és global i els nostres productes i serveis han de ser comercialitzats en els mercats internacionals. Crear marques globals que tinguin èxit en molts mercats requereix tenir en compte aspectes estratègics tan importants com el brànding, el disseny de productes i la comunicació, que han de ser adequats al mercat global. El canvi de mentalitat ha de ser el primer pas.