La banalització del #25N

El 2018 les dones feministes van deixar clar que no continuarien tolerant més 8M institucionals ni festius. El 8M no sols commemora un tràgic succés, sinó també les lluites de les dones feministes sota un principi molt aclaridor: hi ha algú més oprimit que un obrer i és la dona de l'obrer.

Des del 2018, quan les dones van inundar el món amb la seva vaga mostrant la força que té el Feminisme, hem assistit a un assetjament i enderrocament de tot els drets democràtics conquerits per la lluita de les dones feministes.

Pas a pas els estereotips més retrògrads, masclistes i sexistes s'han anat instal·lant a través del generoplanisme en la postmoledesa política que inunda l'esquerra des que PudimosYNoQuisimos va ser llançat a l'arena de la política espanyola per erosionar les esquerres, quan no acabar amb elles. Uns anys abans, procedent del món anglosaxó, es va anar colant a les nostres escoles i instituts, de manera sigil·losa i insidiosa, el generoplanisme de la querreligió alimentant els qui són ara les joventuts dels partits de l'esquerra postmolerda. Joventuts que, a més de practicar l'Adanisme i l'edatisme, creuen que són progressistes mentre empren el mètode totalitari de la cancel·lació de les veus de la Ciència i el Feminisme.

Així que no és casualitat que estiguem assistint a una banalització del #25N des de fa anys. El #8M es va banalitzar a base de gosseigs, tallers de costures, puntes de boixets i festes institucionals diverses l'objectiu de les quals era crear el miratge que tot estava aconseguit perquè la discriminació per raó de sexe s'havia esborrat de la nostra vida quotidiana. El #25N corre una sort paral·lela, molt més dolorosa, amb actes institucionals que coincideixen en agenda amb molts altres, desdibuixant així la seva centralitat i importància. Actes que perpetuen aquest sentiment que a la vida de les dones la violència contra elles és un risc inexorable, acompanyats, moltes vegades, de campanyes nefastes com la que ha llançat la Xunta que torna al tòpic de la cura amb la roba que et poses passant per les edulcoracions de la Generalitat que rebaixa aquesta violència contra les dones amb la preposició “vers” que significa cap, no contra. El canvi no és fútil, pensin en la força d'alguna cosa que va en contra i la calma d'alguna cosa que va cap. Després, estarien totes aquestes propostes d'actes subvencionats davant de les portes dels ajuntaments que mitjançant concerts, lectures, silencis i aplaudiments renten la inoperància del sistema la resta de l'any.

Tot plegat emparat en la infinitat d'actuacions a nivell estatal que són una burla i una traïció a les dones i un rentat de cara al terrorisme masclista. Des de denominar violència de gènere a la violència contra les dones fins a llançar a l'arena la Llei del sí és sí, sabent que es rebaixessin condemnes. I, mentrestant, les xifres ministerials (38) continuen sense coincidir amb els feminicidis reals(71) des de començament del 2022.

Fins que a l'entrada de cada Parlament autonòmic i del Congrés no hi hagi un monòlit amb el nom i cognoms de totes i cadascuna de les dones assassinades pel terrorisme masclista que els recordi, cada dia, als que exerceixen la política que han d'actuar per acabar amb el terrorisme masclista. Mentre al Govern central i als autonòmics se segueixin aplaudint els estereotips sexistes del generoplanisme. Mentre a les nostres escoles i instituts se segueixin obrint les portes a les idees acientífiques derivades de la queerreligió. Mentre al Ministeri d'Igualtat hi continuï havent-hi una ministra que promou polítiques que no eradiquen ni l'explotació sexual ni la reproductiva, mentre intenten esborrar les dones com a subjecte polític, estarem vivint en un país que banalitza tot l'horror que significa l'# 25N.