Res a celebrar

Un cop més assistirem aquest #8M a les mal anomenades manifestacions on les batucades, 'perreos' i l'ambient de festa carnavalera esborren el Feminisme i la seva Agenda Feminista. Agenda Feminista vindicativa de drets democràtics encara per conquerir o assentar a les nostres societats profundament misògines, unes, i sibil·linament masclistes i sexistes, altres.

No hi ha un sol país al món on puguem dir que les dones estiguin en peus d'Igualtat amb els homes. Les dones poden ser lapidades, empresonades en burques o assenyalades amb hijabs i niqabs per demostrar públicament que són propietat privada d'un home.

Les dones poden ser traficades per ser venudes i comprades a qualsevol país del món per satisfer els desitjos de dominació dels mascles. Unes aniran a prostíbuls, altres a falses cooperatives de prostituïdes, altres seran ofertes directament per carrers, carreteres o en servei a domicili. Moltes seran utilitzades per a la pornografia que milions d'adolescents al món miraran per “aprendre” què és la sexualitat. Pornografia que servirà per perpetuar el negoci que s'alimenta de fer creure que les dones estan per satisfer desitjos masclistes i sexistes.

Dia Internacional de la Dona /@Pixabay

Les dones són publicitades com a úters llogables per satisfer els desitjos de parelles de tota mena i condició amb poder adquisitiu per comprar a caprici nadons a la carta.

Les dones són mercaderia de la qual s'obté una àmplia gamma de productes que satisfan les perverses demandes de diferents segments del mercat i produeixen grans beneficis a diferents nínxols de mercat. A qualsevol cercador del món es troben a la venda les diferents parts, inclosa la llet materna.

I tot això passa a les nostres societats. Aquestes societats a les que anomenem democràtiques mentre es permet que hi hagi misògins i masclistes que es passegen amb samarretes on s'incita a matar dones .

I tot això passa en un món on el patriarcat ha trobat una nova arma per esborrar les dones i escombrar-les de l'espai públic conquerit després de 300 anys de lluites. Aquesta arma és la queerreligió que ens porta a veure com a les nostres societats, autodenominades democràtiques, les institucions permeten la mutilació de les noies a qui s'amputa els pits sota la sofisticada nomenclatura de mastectomia bilateral, alhora que s'escandalitzen, convenientment, contra l'ablació del clítoris.

El sistema patriarcal ha disfressat amb la queerreligió el masclisme i els rancis estereotips sexistes. Els ha dotat d'una capa de modernitat que ha comprat tota la 'posmolerdez' i indigència intel·lectual que habita a les esquerres. I això ha permès a masclistes i misògins envair els espais segurs conquerits per la lluita feminista i inventar, simultàniament, una neollengua que pretén esborrar tota referència a les dones des de l'àmbit jurídic fins al científic. Fins al punt que fa uns mesos les angleses van celebrar que havien guanyat la seva demanda davant de l'esborrat institucional de la paraula mare. Sort que aquest seria el segle de les dones!

El nostre país ha evolucionat cap a aquestes societats sibil·linament masclistes i sexistes on mentre un president del govern s'omple la boca amb la paraula Feminisme consent, alhora, una ministra que des del Ministeri d'Igualtat està destrossant, queerreligió en mà, totes les conquestes democràtiques de les dones. Tot perquè els nostres drets van ser el plat de llenties amb què va negociar la seva coalició de govern amb un partit, PudimosYNoFuimos, la misogínia i masclisme del qual és pública i notòria cada vegada que algun dels seus líders, o lideresses serventes del patriarcat, obre la boca.

Les dones tenim en aquest país un ministeri que va com a pollastre sense cap perquè ha de servir l'agenda masclista del transgenerisme i per això es parapeta darrere d'influencers o d'amnèsiques del passat feminista. I un partit, el PSOE, que considera que ha d'acontentar abans una part de les seves joventuts la ment de les quals ha estat impregnada de la queerreligió que, al llarg dels últims anys, va anar penetrant de forma insidiosa a escoles i instituts, abans que als milers de dones feministes que té a les seves files o que l'han votat al llarg de molts anys proporcionant-li la possibilitat de governar.

Els uns i els altres no ens insulten més perquè no poden contractar més assessors trangeneristes que venguin el Feminisme com una bossa de la compra, mida king size, on tot cap i ha de ser anomenat feminisme per practicar allò tan antic del "divideix i venceràs" que en la versió de la modernesa posmolerda s'ha transformat en el “multiplica i confondràs”.

Però, sento comunicar-vos que no us sortirà bé. No ho aconseguireu. Les dones feministes continuarem lluitant per la Democràcia. És a dir, per un món on no siguem mercaderia.

I a les eleccions ens trobarem...