Va tocar el cel de la política quan va retornar la seva acta de diputat i es va mantenir en aquell mític “NO és NO”. Un gest que va entusiasmar a molta gent. Gent que l’any 2016 estava desencantada amb el socialisme institucional que s'havia convertit en un bon gestor de la cosa pública i en un mal catalitzador de les reivindicacions ciutadanes. Dos anys abans va aconseguir pujar la moral a una militància socialista a la qual li havia passat per damunt la piconadora dels 4 genets de l'apocalipsi de la política - Errejón, Monedero, Echenique i Iglesias - . I va tornar a fer-ho amb el motor, a prova de sots, d'Adriana Lastra. El socialisme va viure que es podia tombar a l'aparell, als barons i a les velles guàrdies i reconquerir la Secretària General. El problema era que la majoria dels qui pensen en clau socialista encara no s'adonaven de les corrosives actuacions polítiques del qual després seria l'ex-vicepresident consort. I aquesta ceguesa afectava també a Pedro Sánchez i al seu cercle assessor que cavalcaven en la prepotència de creure's cavall guanyador, encara que ningú era conscient d'això.
@EP
Quan a costa de patacades electorals es tanca el pacte de govern amb Pudimos ja hi ha moltes persones que desconfien de pactar amb els qui els han qualificat de casta política i desprestigiat en tots els mitjans, i s'han dedicat a empassar-se, en el famós pacte de la cervesa, a un Garzón que apuntava maneres, encara que ara sembli una caricatura de si mateix. Un pacte de govern que portava un plat de llenties amagat en la negociació. Sí, ho han endevinat. El plat de llenties, com sempre, són els drets de les dones. Es lliura el Ministeri d'Igualtat al partit que s'ha polit de les seves files a tota feminista que pogués contradir a l'ex-vicepresident consort, aprenent de mascle alfa. Els despropòsits d'Irene Montero i la seva colla de influencers i serves del patriarcat ja els he analitzat, així que ens centrarem en la suposada jugada de pòquer que va creure realitzar Pedro Sánchez.
Pedro Sánchez és fred i calculador, hi ha qui diu que apunta maneres de jugador de pòquer, encara que jo diria que és de “mus”. La seva meta, no confessa, era jivaritzar a Pudimos. I per a això què millor que utilitzar al moviment feminista?
La veritat, és que Irene Montero li ho ha posat fàcil des del minut 0 i tot hauria anat segons la jugada programada sinó fos perquè l'exvicepresident consort es va olorar la torrada i abans que li esquitxés la inacció política que va mostrar envers les residències de persones ancianes i les seves altres obligacions de govern, va decidir saltar del vaixell perquè ja, des del llunyà sopar amb Roures a Catalunya, tènia el seu futur assegurat.
Fa molt temps que vostè, Pedro Sánchez, i els teus mascles de “sanedrín” us dedicaveu a tenir a Carmen Calvo de cortina de fum i a Irene Montero de parapet mentre treballaven per a complir amb el decàleg d'actuació de l'agenda queer i neoliberal per a colar aquests desficacis jurídics. Decàleg que ja va ser denunciat en diferents mitjans internacionals i que vostès han complert a la perfecció contribuint a la cerimònia de la confusió utilitzant sense rubor a lesbianes, gais i transsexuals per a furtar a l'opinió pública el que s'amaga darrera d'aquesta llei disfressada de progressisme A més de conculcar totes les lleis que defensen a les dones de la discriminació per sexe i de la violència masclista, aquesta llei amaga l'ou de la serp: una Llei Mordassa que impedirà a mitjans i a professionals emetre opinions i informació veraç en contra, sota penes de fins a 150.000 Euros de multa. Entenc que vostè, envoltat del seu misogin “sanedrín” visqui sota els efluvis d'un antifeminisme visceral i rodó acompanyat de la freda visió tecno-empresarial de l'explotació reproductiva disfressada de treball. Però la veritat és que vostè, creient-se tan llest, ha sucumbit a l'abraçada de l'ós de Pudimos. Clar que, potser, aquesta abraçada és la seva última cortina de fum per a aconseguir la seva agenda oculta: destruir al PSOE arrasant els drets de les dones. I tothom sap que un dels pilars del socialisme és el Feminisme I sense aquest i amb els postulats neoliberals que defensa què queda? Res i vostè ho sap.
On és la seva agenda feminista? En realitat mai n'hi va haver. Mai ha tingut la intenció de dur a terme cap de les seves promeses electorals respecte a l'explotació sexual o la reproductiva. I, mentrestant, assisteix impassible repartint, això sí, afecte en els seus tuits, a la massacre quotidiana de dones pel terrorisme masclista. No hem vist ni escoltat que vostè hagi exigit a la ministra que reforcés les lleis per a protegir les dones ni d'aquest terrorisme ni de maltractadors ni de les misèries que ha provocat la pandèmia.
La gran majoria de dones votants socialistes està assistint perplexa a l'ocupació del PSOE per les hordes liberals que vostè permet, no sabem a canvi de què encara que podem intuir-ho.
Això sí, recordi vostè, i els qui li envolten, que el feminisme no vota traïdors. Després no s'estranyin que guanyi la dreta. Encara que, potser, vostè té ja un futur que no està en el PSOE...
Senyor Pedro Sánchez, foti el camp i deixi que tornin els socialistes. Gràcies.
___
NOTA: ORNA COMUNICACIÓN, empres editora de CATALUNYAPRESS, no es fa responsable de les opinions del col·laboradors que les expresen, en tot moment, de forma individual i en cap cas representant l'opinió de la publicació.
Escriu el teu comentari