La qualitat d'una periodista

S'imaginen vostès un país la població del qual és la que passa més temps a les xarxes socials i que el 97% dels seus habitants estan inscrits a Facebook? Un país així és vulnerable a la desinformació que es divulgui per aquests canals. Es tracta de Filipines, que compta amb uns 116 milions d'habitants i que és un dels països amb més desastres naturals; pateix uns vint huracans cada any.

La qualitat d'una democràcia està vinculada inexorablement a la qualitat del periodisme que es faci en aquesta societat; al valor dels seus periodistes, especialment pel que fa a la seva actitud. Es guien a la feina per emocions paleolítiques i per interessos partidistes? O es guien pel sentit de la veritat (sempre temptada per aproximacions successives), amb rectitud? En aquest cas, rebutgen haver d'anar en ramat o bé no s'arrisquen a discrepar dels que manen? Només amb l'hàbit d'escoltar i de pensar per un mateix es pot captar la toxicitat que desprèn una societat, després queda qüestionar-la obertament. Tot i acceptant la por que això ocasiona, el cas és no fer-se còmplice dels paranys, dels abusos i les mentides. Per això és decisiu donar exemple d'equanimitat i de valor i practicar l'art de l'escepticisme.

La periodista Maria Ressa ha dit que a la gent li caus bé si li dónes el que vol, però què és el que vols tu, res? A què estàs disposat per tenir personalitat i no sacrificar la teva realitat? Maria Ressa és la primera filipina que ha obtingut el premi Nobel de la Pau, va ser el 2021 i el va obtenir juntament amb el periodista rus Dmitry Muratov, pels seus esforços per salvaguardar la llibertat d'expressió als seus països respectius. Cal saber que l'últim periodista a qui es va concedir aquesta distinció no la va poder recollir, va ser el 1935 i estava en un camp de concentració nazi on va morir tres anys després. Es deia Carl von Ossietzky i era un actiu pacifista.

Al seu llibre Com lluitar contra un dictador (Península), Ressa explica la seva peripècia vital. Circumstàncies familiars la van portar a educar-se als Estats Units, va estudiar a la universitat de Princeton i va treballar a la CNN, on va fundar dues delegacions al Sud-est asiàtic. Parlant d'aquells anys, afirma que se'l va fer palès que era una forastera i es pregunta fins a quin punt va intentar compensar la seva manca de pertinença buscant l'excel·lència. Finalment, va decidir tornar al seu país i va cofundar el 2012 el diari en línia Rappler (encreuament de dues paraules rap , xerrar, i ripple , generar), orientat a reclamar al poder responsabilitats pels desaforaments que produís.

Amb prop del 40% dels vots, Rodrigo Duterte va ser proclamat el 2016 president de les Filipines. Deixo de ser alcalde de Dávao, la tercera ciutat més poblada, i va imposar la venjança governamental contra els criminals i traficants de drogues per fer-los entrar en pànic. Sense contemplacions, va demanar oblidar-se de les lleis sobre els drets humans. Un marc mental el seu pervertidor. A la meitat del seu mandat de sis anys, ja havien estat assassinades unes 27.000 persones que van ser relacionades amb les drogues (mai els principals culpables), morts celebrades sense compassió, per descomptat, sinó de manera envilidora i amb acudits ofensius per a la dignitat humana . Ell mateix va afirmar haver participat en alguns d'aquests crims.

Maria Ressa no va callar davant les diferents tropelies d'aquell poder democràtic. Al seu llibre demana distingir amb claredat la línia que separa el periodisme de l'activisme, de la causa que sigui: “Eviteu pensar en termes de nosaltres contra ells ”. Poseu-vos a la pell de l'altre. I feu amb els altres el que us agradaria que fessin amb vosaltres”. Això és reclamar que no ens ataquem amb ressentiments a mort (tasca en què alguns treballen amb tenacitat i mentida sistemàtica). Un poble així entrenat es corromp i accepta la mesquinesa, la brutalitat i el que el facin fora.

Difamada cada dia a Internet, de frau fiscal inclòs (senyals donats perquè li assolís la violència física si no cedia a la intimidació i no renunciava a la seva tasca de denúncia), Ressa va començar a portar armilla antibales el 2018. Conscient de lluitar contra un monstre, va demanar i demana no convertir-se en un altre monstre, sinó produir, en canvi, esperança i llum, amb astúcia i somriure (el que surt de la indignació). En diverses ocasions va ser detinguda a la tornada dels seus viatges als Estats Units, la societat dels quals resultava ser la seva millor aliada per a la seva integritat física. Tot i l'esglai per la realitat oficial, persevera a reivindicar l'Estat de dret, en una lluita contínua i esgotadora. El premi Nobel va ser per al periodisme un recolzament per a la seva missió; i, en el seu context geogràfic, un salconduit impagable.