Pensions: Radiografia de la misèria espanyola

Milers de pensionistes s'han manifestat aquests dies, per protestar pel que consideren, segons les seves paraules, una merda de pujada de pensió. No els falta raó, és el que diuen, però per desgràcia això s'inscriu dins de la misèria en què s'ha convertit Espanya.

No són només les pensions les que són baixes i indignes, també ho són la majoria dels sous, nòmines i contractes de treball, que aboquen a les classes treballadores a la més absoluta de les pobreses, i ens fan recordar les novel·les de Charles Dickens , les descripcions dels barris obrers, comencen a ser-nos familiars en el nostre paisatge proper.

Aquesta misèria no és gratuïta, sinó que forma part d'una estratègia neoliberal, l'objectiu principal és desmantellar l'Estat del Benestar, per convertir-lo en negoci d'entitats financeres i asseguradores.

No només estan en perill les pensions públiques, també la sanitat i l'educació.

Tot això és un nou nínxol de mercat, per a l'especulació i el guany de fons voltors i especuladors. És el capitalisme devorador, de tot allò en què pot treure beneficis, tal com avisava Rosa Luxemburg a principis del segle passat.

Els partits polítics d'esquerra i els sindicats s'han sumat a aquestes manifestacions; els últims per rentar-se una mica la cara, després d'anys de vergonyós i vergonyant silenci, mentre anàvem perdent tots els drets adquirits; els primers, més aviat pensant en aconseguir alguns vots de cara a següents eleccions, més que a intentar canviar el sistema, no de pensions, si no l'econòmic i social.

Citant de nou a Rosa Luxemburg, aquesta deia que l'esquerra havia d'estar en les lluites quotidianes de la gent, però avisant-los que dins del marc legal burgès l'únic que aconseguirien és allò que volgués l'ordre establert, pel que era necessari mostrar-los, que les seves reivindicacions només serien possibles superant-ho.

¿Ho fa l'esquerra actual? Més aviat no, només busca alguns vots, per fer després, potser, el mateix que Syriza i plegar-se a les ordres de Brussel·les. Perquè el que cal dir-los als pensionistes, que podem dir que anem a pujar les pensions, però que la UE no ens deixarà, i aquí hi ha el dilema hamletià de l'esquerra, ser o no ser. Mals temps per a la lírica, especialment la d'esquerres.