L'agonia de la "nova" socialdemocràcia

El passat cap de setmana es van produir dos fets, que tornen a marcar el lent procés de l'agonia que el socialisme de la tercera via patrocinada per Tony Blair ve patint des de fa temps.

D'una banda les eleccions italianes van significar l'enfonsament total de l'altre temps primer ministre Mateu Renzi, deixeble avançat de Blair i del seu partit el PD, aconseguint el pitjor resultat de la història del mateix, com dels antics PSI i PCI d'abans. Escombrats del mapa per la força dels indignats dels stelle. Per l'altre les eleccions internes de l'SPD, que van votar a favor de la Gran coalició amb Merkel, finalment el que queda de l'altre temps partit guia del socialisme europeu, decideix seguir per la senda del fracàs electoral, i el que és més important ideològic.

Desapareguda a França, Holanda, Àustria, països escandinaus, i ara a Itàlia, tampoc va millor a Espanya, on cada vegada s'assembla més a Ciutadans amb tocs pseudoprogres, la "nova" socialdemocràcia agonitza perquè des del primer moment va abandonar el que haurien de ser les seves arrels ideològiques i els seus objectius polítics, per llançar-se en braços del neoliberalisme, intentat una cosa tan absurd com reformar el capitalisme.

Allunyada cada dia més de les seves bases electorals, i servint als que diu combatre, ha quedat òrfena tant d'ideals com de votants, i pateix una lenta i dolorosa agonia que la convertirà en un cadàver polític, per més que pugui pujar en algunes eleccions puntuals, però que serà una eina inútil per als desfavorits.

Algú em dirà que a Portugal està triomfant i millorant la vida de la gent; algun dia caldrà parlar seriosament del miracle portuguès, on si és cert que s'han obtingut beneficis per a la gent, no deixa de ser un arbre que amaga un bosc de majors desigualtats i de grans beneficis per als de sempre.

Com passa en la Història i en la vida, el que malament comença malament acaba, i quan s'allunya i s'abomina de les idees originals, al final el poble prefereix l'original a la còpia, per això entre votar dreta camuflada o la dreta pura , es queda amb l'última.