L'esquerra al rescat

Pel títol d'aquest article, s'hauria d'entendre que l'esquerra surt al rescat de pensionistes, estudiants, joves en general, dels treballadors amb salaris escombraries, desnonats, etc. Res més lluny de la realitat, l'esquerra ve a rescatar una dreta, que es troba en un dels moments més febles en els últims temps.

El famós màster de Cristina Cifuentes ha situat el PP a tocar del daltabaix a Madrid, cosa que podria ser l'avantsala de la seva desfeta a nivell nacional, i amb Ciutadans jugant a no se sap bé que, es queda sense recollir els votants que perden els populars. Davant aquesta situació, idònia perquè l'esquerra li pugui donar una bona estocada a la dreta; Què passa ?, doncs ni més ni menys que l'esquerra apareix en el seu auxili.

Primer ens esmorzem amb la proposta del PSOE a Manuela Carmena perquè aquesta sigui la seva candidata a les municipals. El que demostra diverses coses, un que els socialistes no tenen candidat / a amb possibilitats de millorar les seves escanyolits resultats; 2 que prefereixen destruir el rival de l'esquerra que guanyar l'Alcaldia, ja que en política normalment dos i dos no sumen quatre, i tercer que la senyora Carmena igual val per a un trencat que per a un descosit.

Seguint aquest mateix dia amb els socialistes, Susana Díaz, Fira d'Abril amb Pedro Sánchez mitjançant, es reuneix amb Rajoy i pacten a esquena del líder socialista una reunió per al finançament autonòmic. Es mostrarà per allà Lamban i si vols caldo pren dues tasses. PSOE tocat i enfonsat.

Però no acaba aquí la festa, salta a la palestra el document de Carolina Bescansa, per pactar amb Errejón les llistes a Madrid i posteriorment l'assalt al cel del poder a Podem i eliminar a Pablo Iglesias; érem pocs i va parir l'àvia. La traca final per desmuntar la possible alternativa d'esquerres a la comunitat de Madrid.

Cifuentes, el PP i Ciutadans s'ho passen d'allò més bé. A viure que són dos dies, es va acabar el patiment, l'esquerra ha arribat, com el setè de cavalleria, puntual al seu rescat. La senyora Cifuentes no té un màster, però l'esquerra té un amb cum laudem, el màster a l'estupidesa política.