Marx: 200 anys no és gens

Dissabte passat es va celebrar el bicentenari del naixement de Karl Marx, ia la seva ciutat natal Trèveris es va celebrar un festeig, esdeveniment del tot normal, però el més cridaner és que estava presidit per Jean Claude Juncker, que representa tot allò contra el que va lluitar el pensador alemany en la seva vida; burgès, defensor del poder financer, amb compadreos amb les grans multinacionals i defensor de polítiques d'austeritat, no casava molt en aquest acte. Encara que si escoltem el seu discurs, s'entén perquè hi era, ens va dir que el pensament de Marx, calia situar-lo en la seva època i que el que va escriure, doncs que ja tal; és a dir que no li fem el mínim cas, ja que està sobrepassat pel temps.

Marx va escriure sobre la diferència entre els explotadors i els explotats, dels salaris de misèria de la classe obrera, de jornades de treball interminables, de desnonaments, de gent gran vivint en la gairebé indigència; i d'una classe burgesa que cada dia era més rica, d'un capitalisme que cada dia s'anava expandint més, ocupant el poder polític, governant des de l'ombra, explotant a persones ia països en el seu propi benefici. És a dir tot passat de moda avui en dia, com tots podem veure.

La situació laboral de moltes persones a dia d'avui, recorda de forma inexorable al que va descriure Engels (amic de Marx) del Manchester de 1850, treballadores com les Kellys o les cosidores de sabates són bons exemples, les pensions dels jubilats altra, i així un llarg reguitzell de situacions i vivències de tantes i tantes persones, i el capitalisme cada vegada més triomfant i implacable, sense cap tipus d'humanitat i controlant tots els ressorts de poder.

Marx segueix a dia d'avui tan viu com al segle XIX, el seu pensament tan'valido com llavors per analitzar els problemes de la societat, no obstant això, la gran tragèdia és que només es produeix en discussions teòriques de vells combatents. L'esquerra d'avui, adotzenada i assilvestrada ja no lluita per res, es conforma amb les engrunes que reparteix el capital, o el que és pitjor s'acomoda a la mamandurria, i abandonen allò que deien representar.

Marx viu, però qui hauria de ser l'avantguarda del proletariat, s'ha convertit en la cua de lleó del poder financer burgès. Trist final per tants anys de lluita.