Diplomàtics de carrera

Entrada del Palau de Miraflores, Caracas

Indignació produeix el punt de compte que ha circulat a les xarxes on l'actual Canceller reconeix el mal que li va proporcionar al seu diplomàcia "revolucionària" haver destruït la carrera diplomàtica. Va ser durant la gestió del Senyor Araque, amb la mateixa fredor que ho va fer en PDVSA, qui inicia el desmantellament de la diplomàcia professional sota la primícia que era millor comptar amb els adeptes a la revolució que personal tècnic especialitzat.

Des d'allà i amb la posterior empremta de l'actual inquilí de Miraflores, com a canceller, no només li van destruir la carrera a centenars de diplomàtics, sinó que es van donar el luxe de perdre personal idoni, capacitat, format a les millors universitats del món, poliglotas i fonamentalment gent honesta, formats en els valors d'una diplomàcia ètica, que va saber defensar els més alts interessos de la nació i que es va adaptar a les exigències de la diplomàcia globalitzada, gràcies a l'expertesa d'homes i dones ben preparats, cancellers idonis i directors d'ofici, formats per exercir a l'altura les exigències tan exigent professió.

Avui ho reconeixen després d'haver obligat a jubilar-se, retirar-se o congelat el desenvolupament professional de funcionaris competents i honestos que segurament no estarien disposats acompanyar la ineptitud i manca d'honestedat dels nous caps de missió que han circulat a granel en aquests últims anys. Sobreviuen pocs diplomàtics de carrera, sols quatre Ambaixadors, segons ho indica el citat memoràndum, segurament es van adherir a les causes de la revolució per vocació o supervivència, però igual ens representen en missions menors i deixats a l'oblit trencant els rècords de permanència en diferents destinacions a on la practica diplomàtica aconsella estades prudents.

En una nota sobre aquest tema l'Ambaixador E. Soto, experimentat funcionari de carrera, assenyala que: "Aquesta penosa situació, ja de per si prou greu, no significa només un retrocés institucional, sinó presagia que quan es pugui furgar en les compromeses ruïnes de la Casa groguista, es trobaran qui sap quants disbarats que constituiran, en el millor dels casos, un pes mort en les nostres relacions internacionals ".

El document referit és un mea culpa, però tard per recompensar el dany als interessos de la Republica i el perjudici a tants ben formats servidors públics.