L'OIM i l'emigració veneçolana

Ens tenia preocupats el silenci de l'Organització Internacional de Migracions amb relació a la crisi migratòria veneçolana. Pensem que la inèrcia burocràtica de Ginebra estava esperant l'anomenat del govern veneçolà, que per descomptat mai anava a arribar, ja que no han fet altra cosa que minimitzar des de Caracas l'existència d'una situació vergonyosa que ha col·locat a mes de quatre milions en la necessitat de marxar del país, afectant especialment països de la regió que igualment són nacions amb les seves pròpies dificultats, en desenvolupament i que en honor a la veritat han propiciat una política de solidaritat amb els veneçolans i entre altres cal esmentar a Argentina, Xile, Equador, Perú i Colòmbia. Sens dubte, en l'ajuda humana es mesura la veritable integració entre els pobles i sense retòrica barata i xocant sobre libertadores i espases que recorren Amèrica Llatina, els governs actuen sota la premissa de la responsabilitat compartida i han acollit a molts fills de Veneçuela.

El pla d'acció de l'OIM cobreix disset països de la regió per ajudar-los a mitigar el flux permanent de veneçolans que fugen del país per diferents causes, fonamentalment econòmica i per la crisi política. El pla requereix de més de trenta milions de dòlars en finançament i serà coordinat entre altres agències de Nacions Unides com l'Acnur i els propis països receptors dels emigrants veneçolans. Sens dubte, la càrrega que significa l'arribada d'aquests contingents migratoris, tenen un pes específic per a les ja colpejades economies de la regió que necessiten suport internacional per brindar receptivitat amb qualitat i desenvolupar facilitats que garanteixin que aquests grups humans no sucumbeixin en escenaris similars com els que hem vist en altres regions, especialment a l'Àfrica i en el medi orient. És lamentable el menyspreu del govern veneçolà davant tanta realitat i que haurien de ser, precisament, els responsables d'aquesta tragèdia, els que estiguin darrere de donar suport als països receptors i als propis veneçolans que passegen pel món amb molts dels seus drets com a ciutadans limitats per la manca de comprensió d'aquesta nova realitat.

Només fa uns anys, ens era impossible imaginar que el país que li va obrir els braços a milers de ciutadans del món, avui estaria acomiadant amb dolor el seu mes preuat valor, el seu capital humà, els fills de la nació que sense distinció d'origen, raça, credo i ideologia han hagut de partir davant tanta crisi a què ens va sumir aquest absurd procés polític que ha produït tanta divisió i pobresa al país.