Cal negociar

No hi ha res pitjor en la política que l'arrogància. En aquests temps la petulància del govern està en la seva màxima densitat. Pressenten que el poder els pertany i no hi ha opció per lliurar-lo. L'oposició, per la seva banda, qui pot demostrar fàcilment el fracàs estrepitós del govern, es al·lucina a si mateixa amb la raó dels fets però oferint poques opcions per superar la crisi i garantir una unitat de tots els sectors que s'enfronten al govern. És per això, que insisteixo, tot i la resistència que el tema pot produir en molts, que en el cas de Veneçuela, el diàleg i la negociació és fonamental per evitar que el país entri en una espiral de violència o de conflicte civil. No cal fer grans anàlisis politològics per concloure que quan les vàlvules d'escapament es tanquen, quan un sector vol predominar per la força, quan les institucions de l'Estat es parcialitzen i es converteixen en apèndixs de l'executiu, quan l'economia s'estanca, la pobresa creix i la democràcia deixa de funcionar, estem davant l'avantsala de la violència.

És per això que urgeix que Govern i oposició reprenguin els esforços de diàleg i negociació amb garantia internacional És evident que davant la deteriorada situació del país, la crisi econòmica i la desesperança, seria una irresponsabilitat continuar forçant la barra i no seure en una taula de diàleg. El govern ha d'entendre que malgrat l'aparent poder de què disposa, la submissió d'institucions i el suport de la Força Armada, no és suficient per aturar una allau quan aquesta es produeixi. L'espiral repressiva i l'anihilament de l'adversari no garanteix permanència en poder. És per això que es necessiten líders amb capacitat de despreniment i negociadors capaços de generar consensos per evitar el pitjor dels mals. La història ha demostrat que si es pot.

El govern i l'oposició han de demostrar-li al país el seu interès en avançar en un acord. El país del carrer no vol mes confrontació, vol que els seus dirigents trobin els camins per recuperar la crisi econòmica que la submergeix en pobresa. En aquests temps, tots estem perdent, incloent els que es consideren victoriosos.