Veneçuela is back

Tot i somiem amb que sortirem d'aquesta tragèdia sense que els veneçolans haguem d'arribar a un conflicte major producte de la bogeria del segle XXI a què s'ha sotmès al país en els últims 20 anys.

Veneçuela is back era el missatge que veia en grans tanques i falques de televisió al voltant del món. Era un missatge per recordar que havíem superat el malson i el país estava preparant-se per als nous temps. la diàspora tornant a lluitar per la seva pàtria, el turisme competint amb el petroli, una economia oberta, on el proteccionisme no existia, que les mesures econòmiques eren per accelerar la producció i generar riqueses, on el govern es reduïa per donar-li pas a la iniciativa privada, que els incentius eren per treure els endarrerits de la pobresa i on la paraula emprenedoria es convertia en el centre del llenguatge oficial.

Van arribar milers d'empreses a competir i invertir a Veneçuela, les grans petrolieres amb un esquema de regalies i impostos atractius recuperarien la producció i ens podrien a sumar centenars de milers de barrils mes. El país energètic venia de la mà amb un turisme sostenible i verd, el turisme mundial ens descobria i apostava a veure les meravelles de Veneçuela. El parc automotor a poc a poc canviava. En Maiquetía desapareixia la flota més antiga d'aquest hemisferi per convertir-se ara si a la porta de Sud Amèrica, un aeroport extraordinari per connectar al món. Les flotes pesqueres solcaven la nostra àmplia geografia per convertir-nos en exportadors de peix i la terra fèrtil tornava a florir amb sembra, bestiar i quanta oportunitat hi ha en aquesta domini extens i fèrtil.

El missatge no era subliminal, era clar: Veneçuela estava de tornada al concert de nacions progressistes, democràtiques i respectuosa dels drets humans. Els discursos des de la presidència era precisos i curts, el missatge era directe, el nostre objectiu era complir les metes del mil·lenni i cap allà van totes les energies, de la mà amb el sector privat, de l'església, de les ONG, dels organismes internacionals. Es acabava la diplomàcia de l'insult per la de la reflexió, la del respecte, la d'escoltar els nostres veïns davant la nostra nova realitat.

En fi, Veneçuela estava de retorn, fins que em va despertar el televisor i de nou una cadena del Sr. Maduro, anunciant les seves mesures econòmiques. No estàvem de tornada, seguim en l'espera.