Ens vam créixer a Quito

Encara recordo l'última vegada que vaig veure a Sebastià Alegrett, amic i mestre en les arts de la diplomàcia. Va ser en un homenatge que li van fer els cancellers andins a la Secretaria de la CAN a Lima. Carregava a coll els seus últims dies. Les intervencions dels representants van ser d'elogis i reconeixements a la seva trajectòria i vocació per la regió.

Sebastià era un integracionista, com a secretari general del SELA i de la Comunitat Andina; com a ambaixador de Veneçuela davant l'OEA, a Colòmbia i al Brasil; sempre va demostrar obsessió per la veritable integració de la regió.

Vam coincidir a principis dels anys noranta com a ponents a Sao Paulo en un Fòrum Mercosur - NAFTA. Al final de la seva intervenció va insistir en què els països llatinoamericans havien d'emprendre decididament i com més aviat la seva pròpia integració. És així, el deute de regió per trobar-se a si mateixa encara és molt alta. Tots els grups regionals encara tenen molt per fer en cadascuna de les seves especificitats.

Davant els tractats, discursos de polítics de torn i acords que moltes vegades no es compleixen, no hi ha res que superi la vocació que la praxi i acció solidària davant les dificultats.

És, precisament, la crisi migratòria veneçolana i la positiva reacció de la regió, una mostra que hagués satisfet a Sebastián que el camí recorregut valia la pena.

La "Declaració de Quito sobre mobilitat humana de ciutadans a la regió" és una peça de refinada diplomàcia i de responsabilitat compartida per part dels nostres veïns, conscients de la tragèdia i de la necessitat de l'assistència humanitària, cooperació entre els governs i els organismes internacionals.

És una iniciativita importantíssima, que trenca amb tradicionals compartiments davant de situacions d'aquesta naturalesa. L'acceptació de documents d'identificació vençuts, així com mecanismes per a una migració segura i ordenada dins el marc del Pacte Mundial recentment acordat, és un pas fonamental.

Una vegada més, el govern de Veneçuela en el seu cèrcol de la diplomàcia de la confrontació i provocació, no va assistir a la trobada ia més, amenaça amb protestar davant els governs per la seva participació en la trobada que sens dubte ajudarà a la nostra diàspora. Qui entén?