Recordant Petkoff

Realment ens colpeja la partida de Teodoro. Va ser important per a Veneçuela. La seva honestedat, valentia, esperit de lluita i capacitat d'enfrontar l'adversitat i d'evolucionar en la seva línia de pensament, el converteix en un dels veneçolans més importants del segle XX i part del XXI. Sobressin en aquests dies línies en els mitjans per reconèixer-lo i destacar-ho. Vull deixar testimoni d'un record que apreciï de la meva relació amb aquest bon home que se'ns va anar un dimecres 31 d'octubre.

Vaig rebre una trucada del meu bon amic Víctor Hugo DPaola, per aquell llavors diputat pel MAS, per avisar-me que Teodoro anava a República Dominicana i que tota vegada érem amics em agraïa li donés suport. Li indiqui que ho faria per l'admiració i l'amistat però a més que per la seva condició de diputat era la nostra obligació com a diplomàtics donar-li suport. Jo havia militat en els meus anys d'estudiant al MAS i coneixia Teodoro. Li vaig recomanar, però, que donada la seva investidura l'avisés a la nostra cancelleria perquè oficialment l'Ambaixador es veiés en l'obligació de donar-li les facilitats del cas. Així va ser, una instrucció de Caracas es va rebre ordenant suport el qual l'Ambaixador Clavijo Ostos va assumir dins el marc de les rutines del nostre ofici.

Em va demanar l'ambaixador, adeco militant que em encarregués d'atendre i donar suport al diputat. Durant uns quatre dies va estar Teodoro a Santo Domingo i en la seva agenda se li incloc un sopar oficial que li brindava l'ambaixada en la seva qualitat de parlamentari. Deferències com aquestes entenc ja no existeixen en l'actuació de les nostres missions.

La raó de la visita de Teodoro era principalment per saldar un vell deute històric que tenia dins el lideratge de l'Esquerra Llatinoamericana. Volia conèixer en persona al Professor Joan Bosch, líder dominicà fundador del Partit de l'Alliberament Dominicana (PLD) i una de les figures més destacades de l'Esquerra llatinoamericana. Increïble però mai s'havien conegut. Va tenir Teodoro la gentilesa de convidar-me a la seva entrevista privada i per que no dir-, històrica, entre dues figures que encara que amb fissures conceptuals per a aquell llavors, si que gravitaven en la visió antiimperialista.

Va ser un honor estar en aquests dies amb Teodoro, ple d'energia i sempre amb bones històries. La seva visita no acaba en la seva partida. Dies després em convoca l'ambaixador per informar-me indignat que s'havia aixecat per part d'un agent d'intel·ligència de la nostra Ambaixada, que fins al moment ni m'imaginava que complia aquestes funcions, un informe a les autoritats sobre la meva traginar per Santo Domingo amb el Diputat esquerrà Petkoff. Per descomptat l'Ambaixador va exigir es retirés l'informe ja que en la seva visió democràtica tal actitud li aprecia un abús, però a més la meva actuació era aferrada a instruccions de la nostra Cancelleria ia una elemental norma de respecte per tots les personalitats veneçolanes

independentment del seu signe polític. En aquests temps nostres funcionaris es aterren fins d'atendre vells amics al seu pas per l'exterior pel sol fet que els acusin traïdors a la causa de la revolució.