Em va deixar sorprès veure l'oposició veneçolana deliberant i dividint-se al voltant de la persona del Sr. Zapatero. Tan gran contradicció, al mig de tantes situacions internes i internacionals que han de ser el centre d'atenció de l'Assemblea Nacional, no té sentit polític concentrar-se en un assessor internacional que va fracassar en el seu intent de facilitar un procés de negociació. Això ha passat. El país opositor, vol veure els seus diputats actuant units i amb sentit de proporció en el que és important i rellevant per al país en aquest moment tan dur de la seva història.
A més, el Sr. Zapatero és un consultor internacional que es deu a qui li paga, això sembla clar i les seves actuacions fins on un entenc estan emmarcades en aquesta legítima responsabilitat que té davant qui el contracta i òbviament els seus interessos. El límit de l'ús del mandat que li brinda la seva ocupador les defineix el mateix consultor. És obvi que el seu paper com a facilitador es va dilapidar des del moment que va fracassar i que no ha generat confiança en una de les parts. No és una tragèdia, són els inconvenients de l'ofici. És així de clar: ja el Sr. Zapatero no ha de representar res per l'oposició veneçolana.
A més, si tingués algun mandat d'algun estat amic de Veneçuela que creu que la seva actuació pot ser útil ja que en aquest cas pogués haver consideracions d'escoltar-lo, però fins on entenem aquest no és el cas. Ja el senyor hauria d'entendre que més que un suport es converteix en una fitxa de discòrdia per a qualsevol procés i acostament entre les parts. A menys que de la mateixa manera aquesta contractat per generar confusió i soroll que bé pot ser part del perfil del seu contracte.
La diputada Delsa Solórzano intel·ligentment va salvar el seu vot per considerar el tema, com dirien els multilateralitas, un "non issue", per ser irrellevant per a una agenda que tenia altres assumptes importants que tractar. Crida l'atenció que un grup de diputats donessin la vida en aquesta votació que poc o cap valor afegit els ha de donar llevat que tinguin alguna simpatia o reconeixement especial que fer-li al socialista espanyol. Per descomptat, si a l'excap de govern cal guardar-li la respectiva consideració per la qual va ser la seva investidura, si per alguna raó que no coneguem, té algun mandat supranacional i secret de seguir llaurant en aquest desert doncs que ens ho avancin, ja que potser encara sobreviuen agendes que ja no comprenguem.
Escriu el teu comentari